La companyia aèria irlandesa Ryanair ha tingut el gran encert d’incloure en les seves rutes, un vol diari Girona-Alguer, a l’illa de Sardenya. Amb una hora i quart de vol s’arriba a l'aeroport de Fertília, a deu quilòmetres d’Alguer. A l’Eixample de l’Alguer hi ha un urbanisme despenjat i un gran caos circulatori, però quan ens endinsem a la ciutat antiga, entre muralles, sembla que som en un poblet català de la Mediterrània. Els orígens de la ciutat s’han de buscar a la primera meitat del segle XI, quan la potent família genovesa Dòria va fortificar una localitat de pescadors situada a la costa nord-occidental de Sardenya. Aleshores nasqué un petit port, però molt important, el qual va prendre en nom de l’Aleguerium. Aquest topònim està relacionat amb la gran quantitat de vegetals marins que s’acumula sobre la platja.
La ciutat quedà sota el domini genovès fins el 1353 quan els catalans derrotaren l’estol genovès i l’almirall català Bernat de Cabrera, ocupà la rocafort algaresa. Pere III el Cerimoniós s’encarregà de repoblar la zona amb catalans, expulsant-ne els forasters corsos i genovesos i també bona part de la població autòctona sarda. D’aquesta manera l’Aguer va quedar annexionada a la Corona Catalana-Aragonesa, com ja ho havia estat a partir del 1323 l’illa de Sardenya, quan en el segle XIII el Papa Bonifaci II l’havia cedit al rei Jaume II.
L'Alguer és un indret molt bonic de visitar. Destaca la Torre de l’Esperó, s’aixeca trenta metres d’alçada respecta el nivell del mar i va ser edificada el segle XVI. Si ens endinsem entre els carrers estrets rotulats en català,trobem la Torra del Portal Reial, va ser construida amb prévia autorització del rei Pere III, amb despeses de la riquíssima comunitat jueva. Al carrer Major s’hi troba l’església de sant Francesc, edificada la segona meitat del segle XVI,amb un força interessant claustre romànic construït amb pedra calcàrea.També al carrer Majó hi ha l’església de sant Miquel d’estil barroc. Al carrer de Bonaire hi ha l’església de la Misericòrdia i La Catedral, amb un campanar octagonal d’inspiració tardo-gòtica catalana.
A l’interior hi trobem la capella de la Verge de Montserrat. A la Sagristia hi ha obres d’or d’art català del segle XVI i la sèrie de pintures dels bisbes alguaresos, molts dels quals són catalans. En el recorregut també trobem el Palau d’Albis i el Palau Maquin. Al costat del mar, la Torre de l’esperó Reial, un dels baluards més importants de la ciutat i la Torre de Sant Jaume, única torre de defensa octagonal. Al port és recomenable pujar en els vaixells que diàriament fan excursions a la gruta de Neptú, sota la massa calcàrea del Cap de Caccia, que té una extensió de 2.500 metres, dels quals se'n poden fer dos-cents a peu.
Per acabar d'aprofitar el viatge, a prop de l’Alguer hi trobem el municipi agregat de Fertília, el qual té uns trets diferencials interessants. Llueix una arquitectura anomenada feixista, ja que va ser creada durant l’era mussoliniana. JOAQUIM AMARGANT
De Berlín a Berlín, donant la volta al mar Bàltic
Per a qui, com jo, no havia fet el recorregut turístic que proposem i recomanem des dels anys 80, que ho provi. Val la pena.
El juliol de 1984 vaig arribar a Berlín després de trenta-dues hores de bus i tren. La ciutat estava dividida pel mur. El Berlín Occidental lluïa i enlluernava amb els llums de neó i els aparadors plens a vessar. Vivia per sobre de les seves possibilitats. A l’estació de metro de FriedrichStrasse es podia passar al Berlín Est, més auster i que havia sigut en bona part reconstruït tal com era abans de la guerra. Alexanderplaz era el seu rovell d’ou amb la torre de la televisió i l’edifici vermell de l’Ajuntament.
Vint-anys més tard sobrevolem Berlín amb un avió de Easyjet, que des de maig de 2004 fa un vol diari a baix cost amb sortida de Barcelona. Ens acullen a l’església evangelista de Sant Tomàs. Encara s'hi veuen les restes per on passava el mur: separava el temple de la rectoria. En aquell lloc hi ha barraques i carros dels desheredats pels canvis polítics. Ho han perdut tot, la feina i la casa. Berlín és un munt de grues amb una febrada constructora. A la porta de Branderburg i l’avinguda Unter den Linden, el cor de la ciutat, es veuen moltes parelles del mateix sexe agafades i fent-se petons. És el dia mundial del moviment gai.
A l’estació d’ÖstBanhof agafem el tren en direcció a la capital de Polònia, Varsòvia. Hi arribem en sis hores i a l’estació de Warsava Centralna ens espera l’Anna Kaplanska, una estudiant de medicina que va venir a Mataró a la trobada de Taizé del 2000. Amb dos cotxes petits travessem la ciutat buscant allotjament. La diferència amb la Varsòvia de 1987 es pot veure en els cotxes. Ara són més grans i moderns. Als nous edificis hi llueixen les emblemes de les marques del capitalisme occidental. Per altre costat, la ciutat és més bruta i deixada; veiem gent demanant caritat. Són del vint per cent que han quedat sense feina després d’uns anys d’eufòria amb els govern de Lech Walesa i Solidarnosc que van portar la democràcia el 1989, però també la corrupció i l’atur. El poble, al 1995, va retornar el poder democràticament als excomunistes.
Varsòvia ja no és la ciutat religiosa del 1987, però Déu n’hi dó. Hi ha temples que estan plens i està de moda anar a missa. Podem visitar la ciutat medieval, reconstruïda després de la des-trucció de Varsòvia durant l’última guerra. El barri jueu, on hi havia el gueto, ja no hi és. Al seu lloc ara hi ha grans avingudes amb gratacels. Al gran cementiri jueu del carrer Okopava, encara hi ha més de cent mil làpides, la majoria abandonades. A la plaça de Starego Miasta hi ha el museu històric de la ciutat.
Sortim de Varsòvia amb autobús, anem a les Repúbliques Bàltiques. Travessant Lituània passem unes hores a Kaunas, la segona ciutat del país. Val la pena la ciutat antiga. Continuem amb un autobús local que ens portarà a Riga, la capital de Letònia. Durant el trajecte podem veure com la gent puja i baixa del bus. Són camperols que van d’un poble a l’altre. Boscos, camps de blat, ànecs i tota classe de bestiar domèstic forma part del paisatge. La majoria de gent viu de la terra.
Riga és una ciutat de vuit-cents mil habitants molt bonica, amb la ciutat medieval molt ben conservada. Entrem a la catedral russa ortodoxa; una senyora gran ens fa resar. A tot Riga, un bon observador podrà veure les influències letones, russes i alemanyes que han deixat petjades a la ciutat. En el nostre recorregut amb autobús arribem a Tallin, la capital d’Estònia, de quatre-cents mil habitants. El primer que ens sorprèn després de sopar és que són les dotze de la nit i encara és clar. Aquesta petita ciutat és molt interessant de visitar per l'aire medieval que encara conserva. Ens banyem també a la solitària platja del mar Bàltic, que té molt poca profunditat.
De Tallin i travessant el Bàltic amb vaixell, arribem amb dues hores a Helsinki, capital de Finlàndia. La pluja, els núvols i el sol ens acompanyen en la nostra estada en aquest país. Terra de planúries amb immen-sos boscos i moltíssims llacs. A Helsinki agafem un vaixell que en vint-i- quatre hores ens portarà a Röstock, un port del nord d’Alemanya a l’Estat de Mecklenburg, a l’antiga RDA. Ciutat recomanable de visitar i on es menja molt barat. També és recomenable la visita a Lübeck, més a l'Oest. Amb dues hores i escaig de tren tornem a Berlín per acabar de visitar la ciutat, retornant amb Easyjet a Barcelona. Un recorregut molt interessant que recomano a tohom que no vol o no pot gastar molts diners. JOAQUIM AMARGANT
El juliol de 1984 vaig arribar a Berlín després de trenta-dues hores de bus i tren. La ciutat estava dividida pel mur. El Berlín Occidental lluïa i enlluernava amb els llums de neó i els aparadors plens a vessar. Vivia per sobre de les seves possibilitats. A l’estació de metro de FriedrichStrasse es podia passar al Berlín Est, més auster i que havia sigut en bona part reconstruït tal com era abans de la guerra. Alexanderplaz era el seu rovell d’ou amb la torre de la televisió i l’edifici vermell de l’Ajuntament.
Vint-anys més tard sobrevolem Berlín amb un avió de Easyjet, que des de maig de 2004 fa un vol diari a baix cost amb sortida de Barcelona. Ens acullen a l’església evangelista de Sant Tomàs. Encara s'hi veuen les restes per on passava el mur: separava el temple de la rectoria. En aquell lloc hi ha barraques i carros dels desheredats pels canvis polítics. Ho han perdut tot, la feina i la casa. Berlín és un munt de grues amb una febrada constructora. A la porta de Branderburg i l’avinguda Unter den Linden, el cor de la ciutat, es veuen moltes parelles del mateix sexe agafades i fent-se petons. És el dia mundial del moviment gai.
A l’estació d’ÖstBanhof agafem el tren en direcció a la capital de Polònia, Varsòvia. Hi arribem en sis hores i a l’estació de Warsava Centralna ens espera l’Anna Kaplanska, una estudiant de medicina que va venir a Mataró a la trobada de Taizé del 2000. Amb dos cotxes petits travessem la ciutat buscant allotjament. La diferència amb la Varsòvia de 1987 es pot veure en els cotxes. Ara són més grans i moderns. Als nous edificis hi llueixen les emblemes de les marques del capitalisme occidental. Per altre costat, la ciutat és més bruta i deixada; veiem gent demanant caritat. Són del vint per cent que han quedat sense feina després d’uns anys d’eufòria amb els govern de Lech Walesa i Solidarnosc que van portar la democràcia el 1989, però també la corrupció i l’atur. El poble, al 1995, va retornar el poder democràticament als excomunistes.
Varsòvia ja no és la ciutat religiosa del 1987, però Déu n’hi dó. Hi ha temples que estan plens i està de moda anar a missa. Podem visitar la ciutat medieval, reconstruïda després de la des-trucció de Varsòvia durant l’última guerra. El barri jueu, on hi havia el gueto, ja no hi és. Al seu lloc ara hi ha grans avingudes amb gratacels. Al gran cementiri jueu del carrer Okopava, encara hi ha més de cent mil làpides, la majoria abandonades. A la plaça de Starego Miasta hi ha el museu històric de la ciutat.
Sortim de Varsòvia amb autobús, anem a les Repúbliques Bàltiques. Travessant Lituània passem unes hores a Kaunas, la segona ciutat del país. Val la pena la ciutat antiga. Continuem amb un autobús local que ens portarà a Riga, la capital de Letònia. Durant el trajecte podem veure com la gent puja i baixa del bus. Són camperols que van d’un poble a l’altre. Boscos, camps de blat, ànecs i tota classe de bestiar domèstic forma part del paisatge. La majoria de gent viu de la terra.
Riga és una ciutat de vuit-cents mil habitants molt bonica, amb la ciutat medieval molt ben conservada. Entrem a la catedral russa ortodoxa; una senyora gran ens fa resar. A tot Riga, un bon observador podrà veure les influències letones, russes i alemanyes que han deixat petjades a la ciutat. En el nostre recorregut amb autobús arribem a Tallin, la capital d’Estònia, de quatre-cents mil habitants. El primer que ens sorprèn després de sopar és que són les dotze de la nit i encara és clar. Aquesta petita ciutat és molt interessant de visitar per l'aire medieval que encara conserva. Ens banyem també a la solitària platja del mar Bàltic, que té molt poca profunditat.
De Tallin i travessant el Bàltic amb vaixell, arribem amb dues hores a Helsinki, capital de Finlàndia. La pluja, els núvols i el sol ens acompanyen en la nostra estada en aquest país. Terra de planúries amb immen-sos boscos i moltíssims llacs. A Helsinki agafem un vaixell que en vint-i- quatre hores ens portarà a Röstock, un port del nord d’Alemanya a l’Estat de Mecklenburg, a l’antiga RDA. Ciutat recomanable de visitar i on es menja molt barat. També és recomenable la visita a Lübeck, més a l'Oest. Amb dues hores i escaig de tren tornem a Berlín per acabar de visitar la ciutat, retornant amb Easyjet a Barcelona. Un recorregut molt interessant que recomano a tohom que no vol o no pot gastar molts diners. JOAQUIM AMARGANT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)