Descobrir Euskadi

Anar a Euskadi a l’hivern és una manera diferent de conèixer aquell país. El verd de les muntanyes i prats es barreja amb el blanc de la neu del cims més alts. Hi anem de nit en tren. A primera hora arribem a Donostia, la capital de Guipúscoa. Fa un dia gris i plujós i a la platja de la Concha disfrutem veient els temporals del Cantàbric a l’hivern. El vent s’endú els paraigües dels atrevits. Pugem al Monte Igeldo, des del cim es pot veure tota la ciutat, sobretot el barri vell i el port pesquer. La ciutat vella conserva l’essència dels bascos i és on l’euskera té més presència. Donostia té més de 180.000 habitants, estratègicament situada a l’eix atlàntic i té un caire de ciutat turística i senyorial.

Després de passar la nit, agafem l’euskotren en direcció Bilbao. Durant tres hores passem per les senyorials viles de la costa com Zarautz i Zumaia, per endinsar-nos en una estreta vall on passem per les localitats d’Ermua i Eibar que han crescut molt arrel de la gran inmigració dels anys seixanta amb gent procedent d’Andalusia i altres terres d’Espanya.

Arribem a Bilbao. A l’arribar a l’avinguda Autonomía, on hi ha la pensió, ens trobem tallat el pas per una manisfestació. Milers de persones reclamen que als presos d’ETA els traslladin a Euskadi. L’endemà anem a l’eglésia de Sant Francisco a entrevistar el seu rector. Don Pedro Jorquera explica que l’església es va construir a finals del segle XIX a arrel del gran creixement de Bilbao en motiu de la construcció dels alts forns a la riba esquerra. La industrialització va portar a la ciutat milers d’immigrants procedents de Galícia i Castella. Aquest fet va portar grans edificacions, obertura de nous carrers i del temple.

Don Pedro també ens diu que poca gent del barri parla euskera. Molts són treballadors vinguts ja fa molts anys de fora del País Basc i entre la prohibició de la llengua i la seva dificultat, mai l’han aprés, per tant, parlen castellà. Els nens l’aprenen a l’escola, però no el parlen al carrer. Bilbao, després de la reconversió industrial, que va portar que molta gent perdés la feina, llueix en substitució dels grans forns noves avingudes, jardins i parcs. La boira ha desaparegut. En qualsevol indret enlairat és pot veure la majestuosa i estranya figura del Guggenheim, que s’ha convertit en el símbol modern de la ciutat.

A una hora de tren visitem la Casa de Juntas de Gernika, on hi ha el famós arbre on els reis castellans juraven els Furs o Constitucions Basques.Gernika va ser la primera ciutat de la història on la població civil va ser bomberdejada des de l’aire, el 26 de d’abril del 1937. A la Casa de Juntas, molt aprop del centenari arbre, és on el lehendakari pren possessió del càrrec. Primer en tren i després en autobús visitem Azpeitia, on es pot visitar el museu basc del ferrocarril. Enganxat a Azpeitia visitem Azkoitia, una població de la vall Urola Garia i molt a prop del santuari de Loyola dedicat al fundador dels jesuïtes, trobem a Ikastola Xabier Muribe, nom d’un il·lustre pedagog basc. En aquesta vall és on l’euskera té més presència i els grups abertzales -nacionalistes- estan més arrelats.

Cap al sud arribem a la localitat de Zumarraga. En aquesta població encara és pot veure el seu passat industrial. Queda una única xemeneia al costat del riu. Entrevistem al diàca de la Parròquia de l’Asunción, don Esteban Barrena que ens explica que la primitiva par-ròquia encara es troba dalt de la muntanya amb el nom de l’Antigua, a una hora a peu, excursió que recomanem. El diaca ens explica que tota la catequesi dels nens es fa en euskera i que quan fan la comunió i Confirmació i venen els seus pares o familiars de fora d’Euskadi també fan servir el castellà. Ben al contrari de Vitoria-Gasteiz, capital d’Àlava, on el castellà domina malgrat la presència a la ciutat del parlament basc i del Palau d’Ajuria Enea. JOAQUIM AMARGANT