Vista d'una moderna zona de Buenos Aires, capital d'Argentina.Aprofundint en els aspectes històrics i humans del viatge per terres argentines, reculem en el temps en el lloc on avui és la província de Misiones fronterera entre Paraguai i Brasil. El nom de Misiones ve de les comunitats que els jesuïtes van fundar a partir de 1609 al nord d’Iguazú, per protegir als indis de l’explotació que els espanyols i portugesos els volien submetre a mida que conquerien i colonitzaven aquelles terres. Els jesuïtes mantenien als indis allunyats de la corrupció que hi havia a les societats colonials i organitzaren autèntiques fortaleses defensives de planta quadrada que milicians armats indígenes defensaven. L’organització mis-sionera no només es limitava a tasques doctrinals, sinó que organitzava la vida econòmica i política de les comunitats degut a la sòlida formació dels jesuïtes. La forma tributària de la distribució de la terra estava dividida en: terra de Déu, comunal del poble i les parcel·les individuals dels indígenes.
Els indígenes de les "encomiendas" dels colonitzadors treballaven dotze hores diàries i en canvi rendien la meitat, comparant-les amb les comunitats indígenes dels jesuïtes, que només treballaven sis hores diàries. Degut al gran desenvolupament econòmic de les comunitats que els jesuïtes tenien a les "reducciones" i també al lloc estratègic que ocupaven enmig de les possessions espanyoles i portugueses, aquests és van negar abandonar les "reducciones" com a conseqüència dels acords entre Lisboa i Madrid del 1750, que posaven límits fronterers a llurs possessions. Així va començar la guerra guaraní entre les tropes hispano-portugueses i els indis, que va finalitzar amb la destrucció de les comunitats indígenes jesuïtes i l’expulsió de la Companyia de Jesús dels dominis espanyols.
A mida que nous colonitzadors arribaven a Amèrica les comunitats indígenes del riu i mar de la Plata foren arraconades i els espanyols van començar a construir Buenos Aires i Montevideo. A partir de la independència d’aquests països, al segle XIX, grans onades d’immigrants procedents de diferents terres d’Espanya -majoritàriament gallecs- van poblar aquests immensos territoris. Se suposa que tres milions de persones van immigrar-hi en cent anys. Anaven a fer "Les amèriques". A l’Argentina, la meitat de la població actual és d’ascendència italiana.
En el meu viatge per aquestes terres vaig poder copsar el gran desencís en què viu molta la gent. No veuen futur. Els cops d’Estat, les dictadures, els governs corruptes, les crisis econòmiques -malgrat una certa millora que és percep- en són la causa. Molta gent cerca en el seu arbre genealògic algun familiar d’ascendència gallega, espanyola, italiana o francesa per aconseguir un visat per venir a Europa. Però això no sempre és possible. Una senyora d’origen italià em deia: "La meva família va sortir de la fam de Calàbria i ara Itàlia no ens vol". Comentava també que aquests països s’han format amb gent procedent de molts indrets i que això els ha convertit en so-cietats desestructurades. Per això, entre altres coses, ara es troben sense massa esperança de cara el present i futur. Les esglésies estan buides i els grans locals dels antics cinemes de Montevideo s’omplen de gent per escoltar els predicadors que els ajudin a refer el seu estat d’ànim. JOAQUIM AMARGANT
