La Maternitat d'Elna

N'havia sentit a parlar molt, de la maternitat d’Elna, fins i tot havia anat a conferències d’Assumpta Montellà, la historiadora que ha resseguit aquest conte de fades modern. I em va sortir l’oportunitat d’anar a Elna a visitar la casa de la maternitat per mitjà d’una de tantes excursions que s’organitzen per visitar aquella població del Rosselló. A l’autobús, gent de totes les edats. Els més grans, que havien viscut la guerra, expliquen als més joves la terrible experiència que va suposar per a ells. Ens acompanya la pròpia Assumpta Montellà, relatant diversos fets històrics: a Figueres ens va explicar els bombardejos que va patir la ciutat el febrer del 1939. L’exèrcit rebel que va trencar amb la legitimitat republicana va esmicolar dues terceres parts de la capital empordanesa.

Ens posem a la pell del mig milió de persones que ho deixaren tot per por a la repressió franquista però que trobaren a la França "amiga" els gendarmes i la guàrdia senegalesa que els va portar als camps de con-centració de Sant Cebrià, Argelers i Ribesaltes. No tenien res per aixoplugar-se ni lloc per fer les necessitats i el poc menjar existent eren uns panets eixuts que els senegalesos llençaven a l’aire per veure qui els agafava primer.

Entre tots es crea de seguida una corrent elèctrica que ens uneix a tots amb un desig creixent de solidaritat per tota aquella gent, però al mateix temps un alleugeriment per no haver viscut els fets relatats. Les dones infantaven enmig de la platja, sense llevadores ni metges. Tampoc tenien llet als seus pits llet, ja que la fam els hi havia assecat. De cop va aparèixer una dona jove que en carros o furgoneta anava a buscar les dones embarassades i les treia del camp davant la mirada dels gendarmes. Era una infermera suïssa que en veure el drama d’aquelles dones va aconseguir diners de les institucions internacionals i va llogar als masovers aquella casa tant original d’Elna que havien fet construir uns senyors per passar-hi els estius. L'edifici es va convertir en la maternitat d’Elna. Iniciada la Segona Guerra mundial, els nazis ocupen França i l’Elisabeth –aquest era el nom de l’infermera- va aconseguir que 597 infants naixessin entre 1939 al 1944. I de fet, durant el viatge, l’Assumpta Montellà explica que, fa dos anys, de visita a Elisabeth Eidenbenz, aquesta li va confessar que si hagués sabut que l’agost del 1944 París seria alliberada hauria resistit una mica més a la Maternitat.

Una representació de l’Ajuntament d’Elna ens dóna la benvinguda en arribar la casa. No hi és l’alcalde, que es troba, precisament, a Viena al costat de l’Elisabeth en motiu del seu 95 aniversari. Comencem la visita a l’imponent casa enmig del jardí que, en aquell temps, eren tot camps de conreu ja que el menjar anava escàs i les mares dels infants havien de treballar la terra. L’Elisabeth, segons explica l’Assumpta, va ser una de les promotores del que ara em diem "jardí d’infants", una escola bressol. Els nens durant el dia estaven en una habitació vigilats per unes cuidadores i les mares només els podien veure a l’hora de donar-los el pit. Només s'estaven plegats a les nits. Les parets de la casa són plenes de fotografies per recordar com era la vida en aquella casa convertida en maternitat. Al 1944 un cop els alemanys van tancar-la, l’Elisabeth se’n torna al seu país i després a Àustria. Durant molts anys aquella infermera ha treballat per ajudar a qui ho necessités. Molts nens i nenes nascudes a la maternitat també l’han escrit. Ara l’Elisabeth rep sacs plens de cartes d’agraïment. JOAQUIM AMARGANT

La fitxa
Barcelona-Elna. Cost: 33.48 euros (peatges 14.45, carburant 19.03 euros). Temps: 2h 9'. Distància: 202 kms.