Pel canal de Castella

El canal de Castilla al seu pas per Valladolid.

La ruta del canal de Castella es pot fer a peu, en bicicleta o en cotxe. Trio la bicicleta. Cada dia, a tres quarts de 9 del matí, surt un Catalunya Exprés de l’estació de Sant Andreu Comtal en direcció a Saragossa. A l’estació de Sants, el tren va pràcticament ple però a Tarragona i a Reus baixa molta gent i a Mora la Nova ja només queden quatre gats.

No tardem gaire en deixar Catalunya i la vegetació,ens endinsem en terres aragoneses, tot és sec i sense arbres. Arribem a Saragossa i des d'allà agafem un altre tren cap a Logronyo. Òbviament la bicicleta sempre va amb nosaltres. Logronyo és la capital de la Rioja, la terra del vi. La ciutat ha crescut força últimament, amb grans blocs de pisos. La primera feina és registrar-se a l’Alberg de Pelegrins i sol·licitar la Credencial.Els albergs són els allotjaments més barats. Passar la nit costa tres euros en habitacions mixtes de lliteres. A les deu de la nit tothom ja dorm: els pelegrins del Camí de Santiago estan esgotats i tenen els peus plens de llagues. A Logronyo val la pena passar unes hores a la ciutat i passejar per la part antiga, dominada per la catedral. També travessar el riu Ebre pel Pont de Pedra i visitar l’antic escorxador. A la tornada es pot passar pel pont de ferro, ara en obres.

Malgrat la boira de primera hora del matí es poden veure grans extensions de vinyes fins el primer poble de Castella Lleó i cruïlla de trens: Miranda de Ebro. Aquesta ciutat ha crescut molt amb grans blocs de pisos, però, malgrat tot, és una ciutat curiosa de veure. És especialment interessant la casa de Les Cadenas on és va hostatjar en Napoleó. La tercera parada és Burgos,ciutat molt cuidada i també de pas en el Camí de Santiago. Després passem per Palència i allà ens dirigim en direcció nord a Alar del Rey, just quatre cases, però és on comença el Canal de Castella fins a Valladolid i Medina de Rio Seco; són 207 quilòmetres, bona part prop del riu Pisuerga. Durant el segle XVIII, els esforços del Marquès de l’Ansenada van fer possible que en el 1753 comencés la construcció del canal d’ús mixta: navegable i rec. Les obres foren executades per legions de presos. Després d’estira i arronses les obres varen finalitzar al 1835, però llavors ja era massa tard, al cap de pocs anys va aparèixer el tren molt arran del canal i és va acabar el negoci. També és varen construir nombroses indústries. Ara al costat del canal hi ha una Via Verda per anar a peu o amb bicicleta.

Comencem doncs la ruta a Herrera del Pisuerga, un poble amb un cas antic dalt d'un turó on destaquen les restses del convent franciscà de San Bernardino. Continuem a Osorno la Mayor, poble de mil cinc-cents habitants amb l’església de la Asunción d’origen romànic. L’Ermita de la Pietat i el dolmen funerari de la Valdávia són coses interessants a veure. A Frómista, en plena Tierra de Campos i de pas del Camí de Santiago hi ha l’església romànica de San Martin del segle XI i el Monestir de Nostra Sra. De la Misericòrdia del 1436. Darrera bé Palència, una altra etapa del recorregut,ciutat molt bonica amb nombrosos convents com el de San Pablo, l’església de sant Miguel, la de sant Francisco, la de La Compañía, el monestir de santa Clara i el Palau Episcopal.

Finalment arribem a Valladolid, etapa final del recorregut pel Canal de Castilla, ciutat que s’ha embellit molt els últims anys gràcies als diners arribats de la Unió Europea. JOAQUIM AMARGANT

Atura't-hi un minut: Fromista
Fromista és una població de pas tant pels que fan la ruta amb bicicleta pel Canal de Castella com pels pelegrins que van a Santiago. Val la pena passar-hi un dia. Els bons temps de la ciutat van ser a l’Edat Mitjana, quan el 1066, arran del testament de la Reina Doña Mayor es va construir el monestir de San Martín, cedit als benedictins. Passa el mateix el 1436 amb la fundació de l’altre monestir, també cedit a l’ordre benedictina amb el nom de Ntra.Sra. de la Misericòrdia. Aquesta població tant rica en art i que va ser una de les més importants de Castella durant la baixa adat mitjana, va entrar en decadència el 1492, amb l’expulsió dels jueus. En aquell moment eren mil i representaven una quarta part de la població. Ara Fromista, amb nou-cents habitans, viu del turisme, sobretot dels pelegrins que fan estada de pas pel camí de Santiago i de la poca explotada Via Verda del Canal.

La fitxa
Tren amb targeta daurada de Renfe, albergs i menjar durant cinc dies, dos-cents euros.

Des de Rússia, amb amor

La darrera vegada que vaig viatjar a Rússia, vint anys enrera, formava part de la Unió Soviètica. El món ha canviat molt, la URSS ha desaparegut i han aparegut el DVD, Internet i el mòbil. Com s’haurà transformat aquell país? Decidim anar-ho a comprovar. Un vol de baix cost en dues hores ens deixa a l’aeroport d’Arlanda, a quaranta dos quilòmetres d’Estocolm. Des d’allà, en dotze minuts, ens plantem al centre de la ciutat gràcies a un tren exprés que va a 222 quilòmetres/hora. Estocolm és per mi la més bo-nica de totes les capitals escandinaves. Amb dos milions d’habitants, està edificada al damunt quatre illes on el llac Mälaren es troba amb el mar.

Amb Silja Line i per cinquanta euros cada camarot de tres, travessem de nit d’Estocolm a Tallin. A coberta el gran espectacle de les mil illes que hi ha al triangle entre Estocolm, Turqú i Tallin. La capital d’Estònia és una petita però gran ciutat si comptem tot el seu entorn, amb un centre medieval que val molt la pena visitar ja que ha estat declarat patrimoni cultural de la Humanitat per la barreja d’estils arquitectònics, medievals, gòtics i barrocs. L’endemà a la nit deixem Tallin i amb autobús anem amb direcció Sant Petersburg -Leningrad a la meva última visita-. De matinada entrem a la ciutat que el 1703 va fer edificar el Tsar Pere el Gran i que s’anomena la Venècia del Nord. L’entrada per les afores és majestuosa, amb les grans avingudes modernes actuals i l’urbanisme simètric amb grans parcs i jardins de l’època estalinista. Fora les estacions, àvies jubilades venen de tot per subsistir de la pobra pensió que el hi ha quedat amb el canvi polític. En sortir el sol, passeig per la Prespectiva Nevski, una meravella. Cada pas trobes un edifici, un palau, un jardí que val la pena. Tolstoi, Dostoievski i d’altres escriptors i músics s’hi passejaven per visitar les nombroses llibreries. Al final s’arriba a l’antic Palau d’Hivern dels tsars, la immensa plaça on l'octubre del 1917 les masses enfervorides assalten el Palau enderrocant el règim despòtic dels Romanov. L’Hermitage forma part del Palau i és una de les majors pinacoteques i museus d’antiguitats del món però per entrar-hi calen tres hores de cua.

De matinada agafem un tren amb llits que per setze euros ens portarà a Moscou, la ciutat més gran d’Europa, amb dotze milions d’habitants. Una ciutat grandiosa amb amplíssimes avingudes de divuit carrils. Algú va dir que la ciutat no és per passejar sinó per desfilar. Fa molta calor i visitem la mítica Plaça Roja amb paraigües, del sol que fa. Al fons l’església de Sant Basili. Tombant a la dreta i travessant el riu Moscova trobem la fortalesa del Kremlin, que val la pena visitar. Des de la immensa vila olímpica es veu de lluny la impressionant universitat central de Moscou. Edificat el 1946, és un edifici gegantí de cinquanta pisos i que requereix tres quarts d’hora per donar-li una volta completa. Cal visitar el monestir de Novodevichy, lloc on Napoleó va ser frenat el 1812. El Parc dels avenços de l’URSS (ara Rússia), el museu de la Revolució i sobretot viatjar en metro, antic però per mi el millor del món amb estacions folrades de marbre. El teatre Bolxoi i el Parc Gorki juntament amb el mausoleu de Lenin són indrets que val la pena visitar. JOAQUIM AMARGANT

Atura't-hi un minut: els magatzems GUM
El contrast que vaig trobar del Moscou de fa 21 anys amb el d'ara és que tot s'ha de pagar. De la manca de certes llibertats polítiques i viure bé però amb austeritat, s'ha passat al luxe més refinat i la llibertat d'enriquiment més agosarat, però al mateix temps molta gent té molta feina per viure el dia a dia, malgrat haver millorat els últims anys. Fa 21 anys, els magatzems GUM de la Plaça Roja, de propietat estatal, els diumenges eren plens de gom a gom de gent comprant articles soviètics. Ara, un diumenge d'agost, estan completament buits però atapeïts de marques de tot el món inabastables pel rus mitjà.

La fitxa
Catorze dies allotjats en parròquies i albergs, cuinant nosaltres i desplaçaments amb trens, avions, vaixell, busos i metros, 585 euros.