Vista del Cap Caccia, prop de l'Alguer.Sobrevolant Sardenya es pot veure un territori gairebé verge d’urbanitzacions, tant a la costa com a l’interior, malgrat l’illa -la segona més gran de la Mediterrània- té una població d’un milió set cents mil habitants, la major part dels quals viu a les grans ciutats. Les causes de la poca urbanització i destrucció del territori són dues. En primer lloc les costes marítimes de l’illa estan formades per penya-segats, no per platges: el motiu és que els 125 mil anys que han passat des del darrer període càlid de la terra no són suficients com perquè es formin platges. Això es pot veure visitant el llac La Màrmora. L’altra causa de la poca urbanització que presenta el territori és política, segons explica Antonello Carta, que regenta el B&B La Rucchetta, una finca entre l’aeroport de Fertília i l’Alguer: durant molts anys ha governat l’esquerra a l’illa, juntament amb el Partit Sard d’Acció, protegint el territori de les grans urbanitzacions. Ara, el triomf de la dreta en les últimes eleccions, fa témer un canvi en aquest sentit, degut a la pressió exercida pels grans propietaris d’hotels. Segons l’Antonello, la companyia Ryanair, amb els vols de baix cost, ha portat molt turisme a l’illa i la gent ha millorat molt econòmicament, però a canvi de sobreexplotar els recursos naturals.
Aquesta ha estat una illa sempre habitada i amb molts pobles que l’han volgut conquerir. Exemple paradigmàtic: l’Alguer. L’arribada a la ciutat no és massa diferent a les primeres impressions que un té quan s’atansa a una ciutat catalana de les seves dimensions. El barri del mar amb els seus pescadors i tabernes s’assemblen molt. Els carrers de la ciutat presidides pel campanar gòtic, la llum, les botigues... tenen quelcom de casa nostra. No passa al mateix a l’Eixample, on el garbuix de carrers i cases s’assemblen molt més als de qualsevol ciutat italiana. L’explicació és que a partir dels anys seixanta molta població que venia de la bota itàlica va emigrar a la ciutat. Com és sabut, Pere el Cerimoniós va refundar l’Alguer el 1354 amb pobladors vinguts de Catalunya, expulsant els pobladors originaris, els sards, cap a altres indrets de l’illa. Molts també foren venuts com esclaus en els diferents mercats de la Corona catalano-aragonesa. Per això encara es parla el català, anomenat alguerès, malgrat que la gent jove fa servir l’italià amb una barreja de sard: la seva educació s’ha fet amb la llengua provinent de la península itàlica. Per cert que a la badia de l’Alguer, amb vaixell, es pot visitar la gruta de Neptú al Cap Caccia. Si s’hi va per terra amb autobús o amb bicicleta vorejant la badia de Port Compte es veu una vista molt bonica des de dalt del penya-segat.
L’interior de l’illa està especialment poc poblat, sobretot entre Macomer al centre i Oristany a la costa, poblacions on els catalans s’instal·laren després d’una forta resistència dels sards. Si no es té pressa i es vol tranquil·litat cal visitar aquestes poblacions. La segona ciutat més gran de l’illa és Sàsser, a tres quarts d’hora en tren de l’Alguer, en direcció nord. Val la pena visitar la ciutat perquè té un nucli antic molt interessant, ara reformat. La ciutat s’enfila damunt d’un turó però fa poc s’hi ha inaugurat un tramvia que surt de davant l’estació del tren i connecta amb el nucli històric. Una altra ciutat i port a visitar és Olbia, port de mar i d’on juntament amb Palau -port del Golf d’Aranci- surten diàriament vaixells en direcció Itàlia. Càller, al sud, és la ciutat més gran i capital amb 160 mil habitants. La ciutat, amb nombroses esglésies, també s’enfila dalt d’un turó on encara es conserva el castell de Bonaire, construït pels catalans. Tornant al nord, des de la població de Santa Teresa de Gallura, es pot agafar un vaixell que travessa el Golf de Bonifaci i amb una hora s’arriba a la ciutat de Bonifacio a Còrsega, també amb petjada catalana. JOAQUIM AMARGANT
Atura't-hi un minut
Fertília és un municipi agregat a l’Alguer de mil set cents habitants a cinc quilòmetres en direcció a Port Compte. Sobta el seu urbanisme feixista: no en va el va fer construir Mussolini l’any 1939. A la Plaça circular, Venèzia Giulia, hi ha l’església amb el campanille com el de la Plaça de sant Marc però més petit. A la gran balconada que dóna a la badia hi ha un monument amb el lleó de Venècia amb una inscripció de l’any 1947 en què Fertília dóna la benvinguda als ciutadans italians d’Ístria, de Dalmàcia i del Friuli-Venècia que la vila va acollir: una gran massa de pròfugs de la península d’Istria (actualment Eslovènia) va cercar refugi a Itàlia a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i uns set-cents van ser acollits i allotjats a Fertília. Aquest és un episodi poc conegut a Itàlia: la desfeta de l’exèrcit feixista italià a Ístria per part dels partisans de Tito va portar la fugida massiva d’aquests ciutadans italians motivat perquè el seu exèrcit havia practicar la neteja ètnica a les costes de Dalmàcia. És una delícia veure la posta de sol des de la gran balconada sota la mirada del Lleó símbol de la ciutat veneciana.
PRESSUPOST: Avió baix cost Girona-L’Alguer 25 euros. Lloguer de bicicleta, tres dies: 24 euros. Tren i autobús: 25 euros. Allotjament a l’Alberg de Fertília cinc dies: cent euros amb esmorzar. Total: 174 euros.
