Del Rin al Mosel·la

La plaça major de l’alemanya Trier amb núvols amenaçants.

La intenció era fer el mateix recorregut del viatge que vàrem fer pel Benelux -Bèlgica, Holanda i Luxemburg- i Renània Palatinat el 1977, però ens menys dies combinant avió i tren. Aquell any Espanya i Catalunya travessaven també una greu crisi econòmica: la inflació arribava el 26 per cent i el govern d'Adolfo Suárez va devaluar la pesseta. La diferència de preus era abismal: al mercat de la Plaça de Cuba un quilo de pomes valia sis pessetes i a Brussel·les o Luxemburg en valia cent, al canvi. En aquells anys a Europa encara hi havia tres milions d'emigrants espanyols. Ara és a l'inrevés: Espanya ha acollit tres milions d'immigrants, un a Catalunya, en deu anys. Tres dècades després d’aquella primera visita, sortim amb Ryanair de Girona fins a Baden-Baden per fer la volta i tornar des de Weeze, prop d'Essen, Renània-Westfàlia. La intenció és anar a Luxemburg passant per Estrasburg, però com que a França hi ha vaga de trens hem d’enfilar Alemanya amunt direcció Saarbrücken i Trier, arribant ja de nit a la capital d’aquest petit país.

Luxemburg és la capital del gran Ducat i seu d'institucions de la Unió Europea -n’és membre fundadora-. Ens topem amb un dia gris i fred però pugem a la gran paret de la Ciutadella, des d’on es pot fer el recorregut a peu pel Chemin de la Corniche, una gran balconada que diuen és la més bonica d'Europa -s’hi pot veure tota la ciutat-. Seguint pel Circuit Wenzel es pot anar de la ciutat alta a la baixa passant per carrerons estrets fins l'estació del tren. A la part moderna de la ciutat alta es visita la catedral gòtica de Nôtre Dame; on les celebracions eucarístiques són en francès i en alemany, tot barrejat. Amb tot, a les botigues i magatzems de l'Eixample de la ciutat baixa predominen els rètols en portuguès, ja que la majoria dels seus compradors són d'aquella nacionalitat -només el 39 per cent dels luxemburguesos són nacionals del país, la resta estrangers-. No es pot deixar perdre la visita a l'Abadia de Neumünter a sota la Ciutadella i al costat del riu Alzette. Curiositat: de la Ciutadella també en diuen la dels espanyols ja que l'exèrcit i enginyers castellans en varen construir una part durant el temps que varen ocupar la ciutat, des de el 1556 al 1713, en virtut del Tractat d'Utrecht.

En tren travessem el Ducat i anem a Trier, Trèves en francès, la ciutat més antiga d'Alemanya, a Renània Palatinat, al costal del riu Mosel·la. Trier és coneguda per "la segona Roma" per la importància que va arribar a tenir durant aquella època i les restes de l'imperi romà que encara s'hi conserven. Sobretot la Porta Negre a l'entrada de la ciutat antiga, que condueix a la gran i bonica Hauptmarkt o Plaça del Mercat, amb els seus edificis de la baixa Edat Mitjana. A l'esquerra i al fons d'un carreró hi ha el Dom, la immensa catedral amb façana romànica i una part gòtica. Aquest edifici es va començar a construir fa 1.700 anys, quan Constantí l'any 311 va concedir els cristians la llibertat de religió. De l'Imperi romà, a part de la Porta Negre, es poden visitar l'Aula Palatina -ara Basílica Imperial-, Les Termes Imperials, Les Termes del Fòrum, Les Termes de Santa Bàrbara, l'Amfiteatre i el Pont Romà, tot en molt bon estat. Trier també és coneguda perquè hi va néixer al 1818 el filòsof i redactor del Manifest Comunista, Karl Marx. A l'última part del viatge resseguim amb tren el riu Mosel·la amb les seves vinyes ben treballades als turonets als costat de la riba fins arribar a Koblenz, a la cruïlla de Rin. JOAQUIM AMARGANT

Atura't-hi un minut: Koblenz, a la confluència
Koblenz, a noranta quilòmetres de Colònia. El seu nom originari ve del llatí confluente, confluent, suposadament perquè en el triangle de la ciutat vella s'uneixen els rius Mosel·la i el Rin. En aqull indret hi ha un gran monu-ment edificat al segle XIX per commemorar la unitat germànica d'Otto Von Bismark. En sobresurt una estàtua amb el rei Guillem d'Alemanya dalt de cavall. A l'entorn, una gran bandera Alemanya juntament amb les de cada land alemany. Totes les esglésies d'aquella part d'Alemanya tenen la petjada que hi va deixar l'imperi romà reflectit en el seu personal estil. La més impressionant de les esglésies i catedrals d'estil romànic barrejades amb el gòtic és la Basílica de Sant Kastor, al costat del Rin on ara s'ha construït un aeri que porta els viatgers a l'altre costat, on hi ha la fortalesa d'Ehrenbreistein. Impressionant també és la de Herr Jesu Kirche, com també la de Sant Josef. En total en són vuit. J.A.

La fitxa
Avió d’anada, 25 euros; tornada 16. Tren per Alemanya i Luxemburg: 90 euros. Allotjaments albergs 5 dies: 110 euros.