Vista del gegantí palau reial d'Aranjuez. Us oferim viatjar per terres castellanes amb tren, tot i que no és el mitjà de transport més habitual -n'hi ha pocs al dia degut a les grans extensions de terreny sense població-. Abans de res, ja deuen saber que el nom de Castella sembla ser que es deu a la quantitat de castells que es van edificar per defensar-se durant l'ocupació àrab de bona part de la península ibèrica.
Comencem el nostre itinerari a Saragossa, amb l'únic tren que hi ha cada dia, cap a Madrid, sense ser d'alta velocitat i que s'atura a Sigüenza. En baixar del tren ja s'albira damunt d'un turó les grans muralles del seu castell. En el primer cop dull a la ciutat alta es pot veure el que va ser Castella per una part de les seves famílies: un fill capellà, l’altre militar i una filla monja -així els pares no havien de treballar pel seu sosteniment-. Dic això perquè la ciutat està farcida d'edificis militars de diferents èpoques, d'esglésies i convents, que confirmen aquesta dita popular. Enfilant l'atrotinat carrer de l'estació, un cop haver travessat el riu Henares, ens trobem amb la primera església, l'ermita del Humilladero, on els forasters s'agenollaven per resar. A l'esquerra i al fons de l'Alameda hi ha el Convent de les Ursulines, amb l'església de la Nostra Senyora de los Huertos. Enfilem el carrer San Roque fins arribar la Plaza de las Ocho Esquinas, que porta a la catedral després d'una bona pujadeta. Aquí comença la ciutat monumental. La catedral, d’estil romànic, es va començar edificar el segle XII. A l'interior, una mica fosc, hi ha talles escultòriques del Renaixement. A les hores que hi ha missa corren una cortina perquè els visitants no molestin. Al davant hi ha el museu Diocesà, instal·lat en un dels millors palaus de la ciutat, amb un bon recull d'art -obres de Zurbarán, Salzillo i de Luis de Morales-. Arribem a la Plaza Mayor, construïda a finals del segle XII, on des de fa segles es fa el mercat. A la part alta de la plaça hi ha l'edifici de l'Ajuntament. Per carrers estrets amb molta pujada i molt ben restaurats s'arriba al cim del turó, on hi ha el castell, ara Parador de Turisme. Va acollir el primer nucli de la ciutat romana, després ciutadella visigòtica i musulmana, finalment durant el Renaixement fortalesa dels bisbes medievals.
Altre cop amb el tren fins a Guadalajara, travessant les terres manxegues de Don Quijote. Bona part de la ciutat està potes enlaire per obres del Plan Zapatero. El que em va impressionar més és el Col·legi dels Salesians, amb patis i jardins immensos -vint minuts per voltar-los-. A la ciutat també hi han grans casernes militars, ara semitancades. I d’aquí ens dirigim cap a Aranjuez i Cuenca, però es fa necessari passar per Madrid.
Sortint de la capital per l'estació d'Atocha, veiem nous barris de pisos sense habitar que comencen a ser derruïts per manca de compradors. Travessant tot aquest desgavell passem per Aranjuez: quin respir entrar a la ciutat reial amb els seus carrers quadriculars amb cases i edificis tots de la mateixa alçada! L'última etapa del viatge és Cuenca, a dues hores. Enmig de les valls dreta i esquerra on passen els rius Huécar i Júcar s'alça majestuosa damunt d'una gran roca la ciutat antiga, molt ben restaurada. A la posta de sol les mansions, esglésies, seminaris i palaus que donen a la vessant del Júcar agafen un to groguenc celestial. La gran roca on hi ha la ciutat antiga es troba a mil metres damunt del mar. A la vessant del riu Huécar resten penjades les famoses "casas congaltes" amb balconades de fusta. Al bell mig de la Vila i a la Plaza Mayor, la Catedral amb una façana molt original començada edificar el segle XII on hi ha tots els estils. JOAQUIM AMARGANT
Atura't-hi un minut: Aranjuez quadricular
Aranjuez, a quaranta minuts en tren de Madrid, és molt coneguda per la música que va dedicar-li el mestre Joaquín Rodrigo i també on va viure els últims anys i morir el 1931, quan pintava els seus jardins, Santiago Russiñol. Ciutat amb carrers quadriculars amb cases i edificis de la mateixa alçada i estil que no passen de dos pisos, no sembla que siguis a Castella. Els rius Jarama i Tajo passen per la ciutat. Aquest últim es converteix en llac al seu pas pels jardins reials menats a construir, en bona part, per Carles I al 1540. Al 1561 Felip II fa construir el Palau Reial. Un Palau Reial que va ser près per les flames en dues ocasions, una al 1660 i l'altre al 1665. A l'hivern els arbres que envolten els jardins i el palau estan despullats de fulles i fa que l'entorn sigui una mica trist. Però això no deixa que el migdia nombrosos visitants hi passegin després d'anar prendre el vermut i unes quantes tapes als nombrosos bars i cases de menjar de la Vila. J.A.
La fitxa PRESSUPOST: Tren Barcelona-Saragossa-Sigüenza-Madrid-Cuenca-València-Barcelona, 100 euros. Allotjament tres nits: 75 euros.
Comencem el nostre itinerari a Saragossa, amb l'únic tren que hi ha cada dia, cap a Madrid, sense ser d'alta velocitat i que s'atura a Sigüenza. En baixar del tren ja s'albira damunt d'un turó les grans muralles del seu castell. En el primer cop dull a la ciutat alta es pot veure el que va ser Castella per una part de les seves famílies: un fill capellà, l’altre militar i una filla monja -així els pares no havien de treballar pel seu sosteniment-. Dic això perquè la ciutat està farcida d'edificis militars de diferents èpoques, d'esglésies i convents, que confirmen aquesta dita popular. Enfilant l'atrotinat carrer de l'estació, un cop haver travessat el riu Henares, ens trobem amb la primera església, l'ermita del Humilladero, on els forasters s'agenollaven per resar. A l'esquerra i al fons de l'Alameda hi ha el Convent de les Ursulines, amb l'església de la Nostra Senyora de los Huertos. Enfilem el carrer San Roque fins arribar la Plaza de las Ocho Esquinas, que porta a la catedral després d'una bona pujadeta. Aquí comença la ciutat monumental. La catedral, d’estil romànic, es va començar edificar el segle XII. A l'interior, una mica fosc, hi ha talles escultòriques del Renaixement. A les hores que hi ha missa corren una cortina perquè els visitants no molestin. Al davant hi ha el museu Diocesà, instal·lat en un dels millors palaus de la ciutat, amb un bon recull d'art -obres de Zurbarán, Salzillo i de Luis de Morales-. Arribem a la Plaza Mayor, construïda a finals del segle XII, on des de fa segles es fa el mercat. A la part alta de la plaça hi ha l'edifici de l'Ajuntament. Per carrers estrets amb molta pujada i molt ben restaurats s'arriba al cim del turó, on hi ha el castell, ara Parador de Turisme. Va acollir el primer nucli de la ciutat romana, després ciutadella visigòtica i musulmana, finalment durant el Renaixement fortalesa dels bisbes medievals.
Altre cop amb el tren fins a Guadalajara, travessant les terres manxegues de Don Quijote. Bona part de la ciutat està potes enlaire per obres del Plan Zapatero. El que em va impressionar més és el Col·legi dels Salesians, amb patis i jardins immensos -vint minuts per voltar-los-. A la ciutat també hi han grans casernes militars, ara semitancades. I d’aquí ens dirigim cap a Aranjuez i Cuenca, però es fa necessari passar per Madrid.
Sortint de la capital per l'estació d'Atocha, veiem nous barris de pisos sense habitar que comencen a ser derruïts per manca de compradors. Travessant tot aquest desgavell passem per Aranjuez: quin respir entrar a la ciutat reial amb els seus carrers quadriculars amb cases i edificis tots de la mateixa alçada! L'última etapa del viatge és Cuenca, a dues hores. Enmig de les valls dreta i esquerra on passen els rius Huécar i Júcar s'alça majestuosa damunt d'una gran roca la ciutat antiga, molt ben restaurada. A la posta de sol les mansions, esglésies, seminaris i palaus que donen a la vessant del Júcar agafen un to groguenc celestial. La gran roca on hi ha la ciutat antiga es troba a mil metres damunt del mar. A la vessant del riu Huécar resten penjades les famoses "casas congaltes" amb balconades de fusta. Al bell mig de la Vila i a la Plaza Mayor, la Catedral amb una façana molt original començada edificar el segle XII on hi ha tots els estils. JOAQUIM AMARGANT
Atura't-hi un minut: Aranjuez quadricular
Aranjuez, a quaranta minuts en tren de Madrid, és molt coneguda per la música que va dedicar-li el mestre Joaquín Rodrigo i també on va viure els últims anys i morir el 1931, quan pintava els seus jardins, Santiago Russiñol. Ciutat amb carrers quadriculars amb cases i edificis de la mateixa alçada i estil que no passen de dos pisos, no sembla que siguis a Castella. Els rius Jarama i Tajo passen per la ciutat. Aquest últim es converteix en llac al seu pas pels jardins reials menats a construir, en bona part, per Carles I al 1540. Al 1561 Felip II fa construir el Palau Reial. Un Palau Reial que va ser près per les flames en dues ocasions, una al 1660 i l'altre al 1665. A l'hivern els arbres que envolten els jardins i el palau estan despullats de fulles i fa que l'entorn sigui una mica trist. Però això no deixa que el migdia nombrosos visitants hi passegin després d'anar prendre el vermut i unes quantes tapes als nombrosos bars i cases de menjar de la Vila. J.A.
La fitxa PRESSUPOST: Tren Barcelona-Saragossa-Sigüenza-Madrid-Cuenca-València-Barcelona, 100 euros. Allotjament tres nits: 75 euros.
