Imatge de les costes de la població de Bonifacio.Ens disposem a viatjar a Còrsega. Els lectors del Fem la maleta i un servidor viatjarem per aquesta illa mediterrània, pàtria de Napoleó Bonaparte. Una illa amb paisatges muntanyencs semblants als de Catalunya i amb dos-cents cims de més de dos mil metres d'alçada. Terra plena de rierols i cims coberts de neu fins entrant el mes de maig.
Des de Girona, un avió de Ryanair ens porta a l'Alguer, on arribem a les dotze de la nit. Cap autobús a l'aeroport de Fertília. Els viatgers han d'agafar un taxi per anar als hotels, excepte els jugadors juvenils de segona divisió del Barça als qual un autobús ja espera. No vull pagar el taxi i camino sis quilòmetres per una carretera recta que em porta al càmping de Fertilia, sempre acompanyat per una lluna plena que em fa de guia.
La segona nit a l'Alguer la passo en un B & B. Una senyora algueresa que s'esforça a parlar en català em deixa el seu pis per mi sol per 25 euros amb esmorzar inclòs, agafant el que vulgui de la nevera. L'endemà al matí, a la Via Catalunya, agafo l'autobús que em portarà a Santa Teresa de Gallura per embarcar cap a Còrsega.
El recorregut de tres hores per la costa nord-oest de Sardenya és tota una experiència. La jovenalla que puja l'autobús a Sassari, Sàsser en català -els catalans també hi deixaren la seva petjada-, va baixant a mesura que travessem els poblets que trobem pel camí, fins quedar tres persones. Entre boscos i carretera amb molts revolts, arribem a Santa Teresa, on un ferri vell -cinquanta minuts- ens porta a Bonifacio, al sud de Còrsega.
Bonifacio es troba en un port natural i impressiona trobar-se a la dreta amb la gran muralla de la fortalesa que aixopluga la ciutat antiga, a dalt de tot. Els hotels són cars i plens; Setmana Santa. Planto la tenda al càmping l'Aranguina, a prop del port; surt més barat. Al capvespre surto a passejar per la ciutat antiga, a la fortalesa. Molts restaurants tenen la televisió engegada; fan el Barça-Madrid. L'endemà el matí plego la tenda i ben d'hora uns quants turistes i jo agafem l'autobús que ens portarà a Ajaccio, la capital.
El recorregut amb autobús és molt bonic. Travessem petits pobles. El paisatge és molt verd i la carretera per nosaltres sols, ja que aquella part del sud-est de l'illa hi viu poca gent. Els noms dels pobles i les indicacions estan escrites amb francès i en cors. La carretera comença enfilar-se i arribem a la població de Sartène, amb cases penjades a la roca de la muntanya. Aquí baixa molta gent; destí turístic.
Val la pena quedar-s'hi un parell de dies. Divendres Sant és tradició que un penitent amb una túnica arrossegui una cadena que pesa més de trenta quilos amb els peus lligats pels carrers del poble. Pels amants de la platja a pocs quilòmetres hi ha Propriano, port de mar i centre balneari. Pujant i baixant turons, l'estreta carretera de mica en mica s'eixampla i arribem Ajaccio, la ciutat més gran de Còrsega, amb port. Una visita obligada és la casa on va néixer al 15 d'agost del 1769 Napoleó Bonaparte. A la Ciutadella, al costat del mar, es pot visitar el museu Fesch, on hi ha exposades obres de Boticelli i Bellini, donacions del Cardenal Fesch, oncle de Napoleó.
A dues hores de tren de via estreta arribem a Corte, al centre de l'illa i antiga capital de "la nació corsa" de Pascal Paoli, entre 1755 i 1769. La ciutat està edificada en un cim pedregós i a dalt de tot hi ha la fortalesa. De cases antigues i atrotinades de tres a cinc plantes, és molt bonic passejar-hi, malgrat les pujades i baixades dels seus estrets carrers. Corte és el reflex de com vivien abans els corsos del cor de l'illa i d'entorns muntanyencs.
De Corte amb el tren anem a Bastia al nord de la costa est per agafar el vaixell de nit que ens portarà a Marsella, l'atrotinada capital de La Provença, amb carrers penjats que donen al Port vell i amb molta població d'origen algerià que malviu a l'entorn de l'estació de Sant Charles. Marsella té una esplèndida catedral a la Plaça Major, al Port Vell. JOAQUIM AMARGANT
Atura't-hi un minut: Bonifacio i Catalunya
El 1297, el Papa Bonifaci VIII va concedir Còrsega al rei Jaume II de Catalunya. Segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume i és per això que a la bandera de la illa hi ha el cap del sarraí amb un mocador lligat. Però en aquella època el poder dels papes era gran i de la mateixa manera que Bonifaci VIII va cedir els drets de Còrsega als catalans, Nicolau V els els va treure per donar-los als genovesos, el 1448. Sigui com sigui, de l'escala picada a la pedra del penya-segat de Bonifaci -que baixa en picat de la ciutadella al mar- en diuen l'escala del rei d'Aragó. I la ciutat alta penjada damunt d'un penya-segat i deu al seu nom al seu fundador, el marquès de Toscana, Bonifaci. A dalt de la fortalesa de la ciutat antiga sempre fa vent i es poden veure tots els penya-segats i el mar que l'envolten. Els seus carrers estrets estan plens de cafès i terrasses de restaurants. A la posta de sol és quan és més bonica de visitar pels seus colors groguencs. J.A.
La fitxa
Pressuspost: Avió Alguer, 9 euros. Vaixell Bàstia-Marsella, 47. Allotjaments: 70. Busos, tren i ferri Sardenya-Còrsega: 40. Bus Marsella-BCN: 35.
