Banys termals a Anglaterra

Els penya-segats de Seaford descrits a l’article.


De Girona a Bristol, amb Ryanair, hi ha una hora i tres quart de viatge. De moment, Bristol, a 156 quilòmetres a l'oest de Londres, és una destinació molt barata, amb dos vols diaris a l'estiu. Segurament és perquè molts joves que van a estudiar anglès agafen aquesta destinació.

Arribats a Bristol, agafem el tren a l'estació de Temple Meads i en mitja hora som a Bath Spa. Tal com es pot deduir pel seu nom, Bath Spa són uns banys termals. Aclucada enmig d'una vall, fins el 1970 el centre de la ciutat patia moltes inundacions, situació que es va resoldre amb la canalització de les aigües de la pluja que van a parar el riu Avó, el qual travessa la ciutat pel centre. Aquí totes les cases són de planta baixa i un o dos pisos i del mateix estil i color, fetes amb pedra calissa d'una pedrera propera. Les aigües termals surten del subsòl a una profunditat de fins 4.700 metres i procedeixen de la pluja caiguda al damunt de les Mendip Hills. Cada dia un milió set-cents mils litres d'aigua calenta, a 46 graus, emergeix de sota terra. Per això els romans quan conqueriren Britània, en aquest indret hi construïren uns banys termals amb el nom d'Aquae Sulis, l'any 43 d.C. Des del segle XVIII l'aristocràcia anglesa hi va fer llargues estades.

Bath també és coneguda per les seves dues Universitats, la de Bath i la de Bath Spa. Ens allotgem tres dies a la de Bath, que es troba dalt d'un turonet, al costat del museu americà. Anant-hi a peu es pot gaudir del passeig d'una de tantes National Trust que hi ha escampades arreu de totes les terres britàniques. La National Trust és una fundació britànica formada per milers de socis que han comprat grans extensions de terres i també litorals per protegir-los i evitar que s'edifiqui. Tots els Nationals Trust són oberts al públic per poder-hi passejar i gaudir de la natura. El National Trust Heritage també protegeix cases senyorials i pobles sencers abandonats, que es poden visitar pagant una petita quantitat pel seu manteniment. A la Universitat ens allotgem a les habitacions individuals, ara buides, dels estudiants. De totes maneres, moltes habitacions estan plenes també de joves, en aquest cas estudiants de bona part d'Europa i el Japó que venen a aprendre l’anglès. Per si fos poc, els carrers de Bath són un brogit de joves de catorze i setze anys que aprofiten els viatges de fi de curs per visitar la ciutat. Les botigues de records estan plenes d’aquests viatgers. Bath, a part dels seus banys termals,teatres, esglésies i palauets, és famosa per el The Royal Crescent: trenta cases enganxades per 114 columnes i construïdes al segle XVIII, amb un gran espai verd de gespa al davant, on tothom s’hi pot «estarrejar».

Anem cap a Brighton
A una hora de tren al sud de Londres es troba la ciutat costanera de Brighton. Amb l'arribada del tren, el 1841, aquesta va créixer amb la vinguda de l'aristocràcia, que venia a banyar-se a les seves platges. Es varen obrir casinos i hotels de luxe. Ara és una destinació on molt joves van a aprendre anglès o de viatge de fi de curs. Els carrers estan plens de botigues, restaurants i bars on molts jovenets compren o seuen a les terrasses. El Brighton Pier és un moll d'entarimat de fusta i ferro que s'endinsa mar endins 524 metres. Al final de tot hi ha un casino, però abans d'arribar-hi hi ha centenars de màquines escurabutxaques on molts joves que van a aprendre anglès amb l'escola s'hi deixen els diners. L'edifici més conegut i original de Brighton és el Royal Pavilion, una antiga residència real d'estil asiàtic manada a construir al 1786 pel que després va ser el rei George IV. JOAQUIM AMARGANT


Atura't-hi un minut: Vall del Sussex i les Seven Sisters
Entre Brighton i Eastboume, també a la costa, hi ha la regió de l'East Sussex.Per anar d'una ciutat a l'altra s'ha d'agafar el tren que passa per l'interior. És recomanable baixar al poble de Lewes per veure els seus carrers i visitar-ne el castell. Després tren fins el poble costaner de Seaford, baixar a la seva platja, on hi ha la petita fortalesa i els penyasegats de polsim blanc; impressiona veure les anades del mar esvalotat que reboten a les seves blanques parets. Amb l'autobús que passa per Seaford, cal continuar l'excursió i baixar al cap d'un quart d'hora al Parc Natural de les Seven Sisters. L'excursió per el parc, si no fa massa vent, es pot fer a peu o en bi-cicleta. Les Seven Sisters (les set germanes) són set penyasegats de guix que anualment retrocedeixen entre trenta i quaranta centímetres per la força de les onades que hi peten. A dalt dels penyasegats es gaudeix d'unes vistes genials tant del mar com de la fauna i flora, tota groguenca al començament de l'estiu. J.A.

La fitxa
PRESSUPOST: Avió anada i tornada: 60 euros. Allotjaments cinc nits a la Universitat de Bath i a un Hostel de Brighton. 120 euros. Tren: 85 euros.