Vista espectacular de la catedral de Santiago de Compostela.Vés per on, em va venir el rampell d'anar a Galicia pel desembre coincidint amb l'acabament de l'any Xacobeu. Cada dia, des de l'aeroport del Prat surten vols de Ryanair o Vueling a Santiago de Compostela. Enguany els avions anaven plens de gent, molts catalans, però sobretot gallecs que tornaven a la seva terra a veure els seus parents. Ja feia dies que els trens que anaven a Galicia havien esgotats tots els bitllets.
El primer que em va "xocar" en arribar a la Plaça de l'Obradoiro va ser veure molts dels que havien fet el Camí de Santiago guarnits amb capes marró, bastó i una carbasseta com els antics pelegrins de l'Edat Mitjana. Però molts eren personatges estrafolaris que parlaven llengües diferents que jo no entenia i que feien cabrioles davant la Catedral. La nit de Cap d'Any les campanes de la Catedral varen tocar les dotze campanades amb unes mil persones a la Plaça bevent cava i cridant mentre començava un espectacular foc d'artificis. S'acabava l'any del Jubileu -d'anys Xacobeu se'n celebren catorze cada segle coincidint en els anys que el 25 de juliol, diada de Sant Jaume, cau en diumenge-.
El Camí de Sant Jaume és una ruta molt antiga anomenada dels Estels abans que arribés el Cristianisme. Els antics en deien així perquè anava de Llevant fins a Ponent i de nit els caminants s'orientaven per la Via Làctia. El bisbe gallec Teodomiro va descobrir al segle IX un sepulcre on suposadament hi havia enterrat el cos de Sant Jaume, portat en vaixell des de Palestina. El lloc on van trobar el sepulcre es deia Campus Stelle, d'on ve el nom Compostela. A partir de llavors el Camí dels Estels va ser anomenat Camí de Sant Jaume i una munió de pelegrins van arribar a Santiago, molts a la recerca d'indulgències que atorgava l'Església Catòlica. Però a Santiago també hi ha moltes coses a visitar, com per exemple el Museu de Jerusalem a l'església del convent de Sant Francesc. D'esglésies en vaig comptar catorze i de convents nou com també moltes cases senyorials que es poden visitar, per descomptat, també la Catedral.
Una mica més el nord i a la costa atlàntica hi ha la població de Muxía, on el 8 de setembre es fa el rumiatge a l'església de Nostra Senyora de la Barca. El mar sempre ha estat lligat a la vida dels gallecs. Per mar la meitat de la població gallega ha emigrat en els últims 150 anys, sobretot a Cuba i l'Argentina. El minifundisme i el no voler fer de soldat en les diferents guerres colonials d'Espanya ha fet que molts gallecs s'escampessin pel món.
A una hora en tren en direcció nord es troba A Coruña, la ciutat més gran de Galícia, el nom de la qual ve del mot celta Coryn, que vol dir "en llengua de terra". Ben bé és això la ciutat, una llengua de terra que entra al mar i formes les platges de Riazor i el port, a l'altre costat. A la punta hi ha el Far d'Hércules, últimament han urbanitzat el seu entorn amb molts espais lúdics per passejar, com també un tramvia que fa un recorregut per tot el Passeig Marítim. A A Coruña és molt recomanable visitar la plaça major amb l'edifici del Palau de l'Ajuntament,com també l'església del convent de Santo Domingo. Dues poblacions recomanades a visitar són Allariz, a prop de Orense, amb els seus carrers aportalats i Ortigueira, a la costa cantàbrica, amb el seu port natural i que es celebra cada any el festival de música celta. També amb tren es baixa cap al sud per visitar Pontevedra a l'estuari del riu Lérez amb les seves Rías. De tornada a casa es pot agafar l'avió a Vigo o també entrar a Portugal on Ryanair vola cada dia a Barcelona molt bé de preu. JOAQUIM AMARGANT
Atura't-hi un minut: Pontevedra
Pontevedra està edificada al marge esquerra del riu Lérez a l'estuari del mateix nom que desemboca a l'Atlàntic. Com totes les ries, el matí l'aigua s'endinsa mar endins per tornar aflorar a la tarda-nit: el plenamar. Fins el 1936 la ciutat de Pontevedra bullia de vida social i política per la seva activitat industrial. Després de la guerra tota la indústria va anar a Vigo quedant Pontevedra com a ciutat de serveis. Això es pot veure amb la gran quantitat de botigues dels seus carrers; llàstima dels edificis de set o vuit pisos que ofeguen a la gent que hi passa. El pont més antic és el del O Burgo, però se'n han fet dos de nous que porten gent i cotxes a l'altre riba, on hi ha la ciutat esportiva. Travessant el pont de A Barca, de vianants, es pot seguir un camí que s'enfila a dalt d'un turonet on hi ha el monestir benedictí de Sant Salvador de Lérez edificat el segle X. Des el seu claustre renaixentista és pot veure una magnifica vista de la ciutat. A l'altre costat del turó també hi ha un altre monestir benedictí, el de Sant Juan de Poio. JA.
La fitxa
PRESSUPOST: Avió Barcelona-Santiago i Oporto-Barcelona, 100 euros. Allotjaments en hotel, quatre nits, 100 euros. Tren, 25 euros.
