Els Pirineus Atlàntics

Les anomenades vies verdes, que reaprofiten antigues vies de tren per a passejar-s'hi amb bici, protagonitzen l'article.

Comencem el nostre recorregut per els anomenats Pirineus Atlàntics, un mes de maig, a la ciutat de Lleó, quan les nits són encara fredes. Això, però, no impedeix anar a veure la seva majestuosa catedral d’estil gòtic francès, començada edificar el segle XIII. També a Lleó, pels qui no ho sàpiguen, al cor mateix de la ciutat, hi ha un edifici anomenat, Casa de los Botines, d’estil medieval dissenyat pel nostre arquitecte Antoni Gaudí. De Lleó, a l’Estació de FEVE, cada dia surten dos trens en direcció Bilbao. És el tren de via estreta més llarg d’Europa, amb un total de 335 quilòmetres. Del 1894 fins als anys 80 del segle passat, aquesta era una línia del tren miner que portava carbó des de Lleó als alts forns de Bilbao. Ara s’ha tornar a obrir per els passatgers amb el nom d’Expreso de la Robla. Baixem a Porqueras, a mig camí del seu recorregut per agafar el tren que va a Reinosa i anar a peu a Fontebre, al naixement del riu Ebre. Arribats a Oviedo, via Palència, hi ha el tren de via estreta, també de FEVE, que va a Santander travessant tot Astúries i los Picos de Europa. Val la pena fer aquest recorregut a la tarda per veure la meravellosa posta de sol entre muntanyes. De Santader a Bilbao s’hi pot anar amb el tren de via estreta que fa el recorregut per a tot el Cantàbric. De Bilbao amb l’Euskotren s’arriba a Hendaia passant per Sant Sebastià.

Ja en territori legament francès però en el que se’n diu Euskadi Nord, a Baiona, s’agafa el tren fins arribar a la població muntanyenca de Saint-Jean-Pied-de Port, que permet entrar a Navarra pel pas de Roncesvalles, Orreaga en basc, on comença una de les branques del Camí de Santiago. Aquest lloc és famós per la famosa batalla en què l’any 778, l’exèrcit de Carlemagne va ser vençut pels bascos.
Arribem a Pamplona, Iruña en basc. A la ciutat hi ha moltes coses a veure i a fer. El casc antic té molt d’ambient i a la plaça del Castillo hi han uns plafons anunciant l’anomenada Ruta Hemingway, un seguit de carrers, locals d’oci, hotels i bars on el famós escriptor nordamericà hi feia llargues estades. La Ruta Hemingway també existeix a trobar a diferents llocs de Navarra: Auritz-Burgete, Aribe o el monestir de Leyre al pantà de Yesa; tots ells llocs recomenats a visitar i que val la pena anar-hi. A Lekumberri, a la Serra d’Alarar, també hi va fer estada el premi Nobel i és on es pot anar amb bicicleta per fer el recorregut de Plazaola, la Ruta Verda  que abans unia amb tren de passatgers les ciutats de Pamplona i Sant Sebastià.

Un país menys tocat per la crisi
En tots els territoris del país dels bascos, el que ells anomenen Euskal Herria, on hem passat, l’atur és baix i la crisi econòmica no es fa tant palesa ja que amb el concert econòmic Euskadi i Navarra, recapten tots els seus impostos. Tampoc no han optat per l’economia especulativa de construcció d’habitatges que ha provocat  la bombolla immobiliària, motivada per la reforma de la Llei del Sòl i crèdit per a tothom, als anys que sigui, del llavors ministre Rodrigo Rato, sinó per una economia amb fort paper de la indústria. JOAQUIM AMARGANT