De Bremen cap a Amèrica

La plaça del mercat de Bremen.

Bremen, al nord-oest d’Alemanya, és un dels ports europeus des d’on varen sortir més immigrants cap a Amèrica, els segles XIX i XX. En total es calcula que d’aquí varen marxar uns vuit milions de persones, dels quals gairebé un deu per cent no va arribar mai el seu destí; el fred i les males condicions dels vaixells provocaren una gran mortaldat durant la travessia.
Per a conèixer aquesta realitat visito Bremerhaven, el port nou de Bremen, al qual es pot arribar en el vaixell que fa el recorregut pel riu Weser, en bicicleta passant pel costat del riu i en tren. Fixeu-vos que he dit el port nou de Bremen perquè quan va començar a fer-se petit l’antic, la ciutat, concretament el 1825, va comprar les terres en què desemboca el riu Weser per construir-ne un altre. I és que havia nascut un gran negoci per les navilieres: portar a Amèrica gran quantitat d’immigrants procedents del centre d’Europa que fugien de la fam o de la misèria provocada per la Revolució industrial.

A prop del port hi ha el Museu de la Immigració, el Deutsches Auswanderer Haus, on es mostra en fotografies i documents com es feia l’embarcament dels immigrants cap a Amèrica, com eren els vaixells per dintre i quines eren les condicions en què viatjaven la gent, depenent de la seva classe social. Al port d’Hamburg també hi ha un gran museu didàctic on es pot gaudir de la història de la navegació.

LA CIUTAT I EL SEU ENTORN
Bremen, juntament amb Bremerhaven, a seixanta quilòmetres al nord, constitueix el setzè land de la República Federal d’Alemanya; és l’anomenada Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen, que va entrar a formar part de l’Imperi Alemany amb la seva fundació, el 1871. Més cap aquí, va ser una de les grans ciutats alemanyes bombardejades des de l’aire per l’aviació anglesa durant la Segona Guerra Mundial. No va quedar res en peu i la ciutat la varen construir de nou. Ara té uns 550.000 habitants. Malgrat ser una gran ciutat industrial, el cert és que gaudeix també d’un centre comercial de luxe.

El riu Weser parteix la ciutat pel mig. I travessant el pont de Kaise-Brücke s’entra a la ciutat antiga, l’Alstadt, ara guarnida amb llums de Nadal i casetes de menjar, pessebres i begudes. Al Marktplaz, la plaça del Mercat, hi ha el Rathaus, l’Ajuntament, i molt aprop el Dom-Museum, amb la Catedral de Sant Petri, que data del segle XIII.

Si travessem el pont Bürgermeister-Smidt-Brücke arribarem a l’Alte Neustand, la ciutat nova, habitada per molts ciutadans d’origen turc i àrab. Al mateix pont comença una illa al bell mig de la qual hi ha el Museu d’Art Modern i una renglera de cases de planta baix i pis, mostra d’un urbanisme sostenible que la ciutat abandera. No en va, cal dir que el primer diputat verd al Parlament Federal va sortir de l’Estat lliure de Bremen.

L’aposta pels transports públic i ecològics hi és ben patent: el tramvia és el mitjà de transport més usat, que cobreix tots els indrets de la ciutat: de l’aeroport de Bremen al centre de la ciutat hi ha un quart d’hora, en tramvia. L’altre mitjà de transport utilitzat sobretot és la bicicleta –per anar a treballar o portar els nens a l’escola, malgrat la temperatura matinal de zero graus del mes de novembre–. JOAQUIM AMARGANT