Les Canàries primitives

Garachico, a la costa atlàntica, és una població molt semblant a les de Cuba. Foto: J.A.

Si s’agafa amb temps, un vol amb Ryanair Barcelona-Tenerife Sud pot sortir molt bé de preu. És el que vaig fer el passat febrer mentre Europa estava sota l’onada de fred. Tenerife Sud és l’indret més sec i ventós de tota l’illa, la més gran de les set de l’arxipèlag canari. Últimament aquella part de l’illa s’ha omplert de centres turístics amb apartaments com Swing o Sunningdale Village, al terme municipal de San Miguel de Abona, majoritàriament ocupats per anglesos. És turisme de gent gran que ve a passar aquí el dur hivern europeu. Aquest mes de febrer, amb la Setmana Blanca a Europa, també hi havia parelles joves amb els seus fills.

Anem una mica enrera en el túnel del temps. Des de que els mariners catalans i mallorquins, a partir del 1351, emprenen l’aventura encarregada pel Papa Clement VI d’evangelitzar els aborígens –els guanches–, aquelles illes han estat un lloc de pas dels europeus que van conquerir Amèrica i dels milions d’immigrants que hi varen anar després. Amb aquella primera expedició catalana, sota el comandament d’Arnald Roger i Joan Dória, es varen dibuixar els primers mapes que després varen servir perquè el normand Jean de Bethencourt, una expedició castellana d’Isabel i Ferran el Catòlic, el 1402, arribés a Lanzarote. Va començar així la conquesta de les Canàries, que duraria 94 anys. Tenerife va caure en mans dels conqueridors castellans, majoritàriament andalusos, el 1494, després de moltes combats en què varen submetre la població aborígen, la qual va haver d’acceptar la llengua,la religió i la cultura de la Corona de Castella.

Aquests guanches, primitius habitants de les illes, eren d’origen amazig i procedien del Nord d’Àfrica, en la franja compresa entre Mauritània i Libia passant pel Marroc. La llengua era semblant al libi i els noms de ciutat com Adeje i Costa de Adeje a l’illa de Tenerife remeten a la tribu berber del Marroc, els Adejad. La població originària guanche de la què parlàvem es va anar refonent amb la d’origen andalús o basc i, curiosament, la llengua que n’ha sortit és el castellà que es parla a Cuba i a tot el Carib. De fet, milers de Canaris, sobretot de Tenerife, van immigrar a Cuba al llarg dels segles passats i van esdevenir la classe dominant, portant esclaus africans que treballaven a les seves plantacions de tabac o als ingenios –fàbriques de sucre– de Tenerife a Cuba i el Carib i de retorn a Tenerife.

Destí turístic
Els lloc més turistic de Tenerife és la població de Los Cristianos i Las Amèricas, a l’oest de illa. Hi ha carrers a Las Americas, com el d’Antonio Domínguez, que he trobat calcat a la gran avinguda de Los Presidentes de l’Havana, a Cuba. Al nord-oest de Tenerife hi la la població d’Icod de los vinos, on hi ha els famosos i antiquissims arbres anomenats Dragos. Garachico, a la costa atlàntica, és una població molt semblant a les de Cuba i és on Cristòfor Colom, el 1492, va fer l’última escala espanyola durant el viatge en què va arribar a Amèrica. Respecte això, diu la gent gran que Colom va veure fum al volcà Trebajo, a la muntanya del Teide. Fos o no fos, el 1646 hi va haver un deslliçament de terres que va matar cent persones del port i el 1706, el volcà va vomitar finalment lava, que va anar al mar passant per el port. Ara, la lava petrificada és una atracció turística. JOAQUIM AMARGANT

Un valor a destacar
Des de Puerto de la Cruz, a Tenerife, molts turistes agafen el bus que va a Aguamansa i la Caldera, a la vall de l’Orotava, on es pot veure el cim del Teide nevat. En arribar a la Caldera, una dona alemanya d’uns noranta anys pregunta al conductor els horaris de tornada. Tota sola, amb dos bastons de muntanya, enfilava el camí que porta al Mirador de la Piedra. Vaig quedar bocabadat de la voluntat i la fermesa d’aquella dona que, passet a passet, pujava muntanya amunt.