Quart viatge a Rússia, després de les estades el 1987 i 1988 i posteriorment el 2008.
És el primer d’agost quan sortim de l’aeroport de Girona en destinació a Tallin, la capital d’Estònia, una petita ciutat on han deixat petjada tots els pobles que hi han passat. Fins el 1991 va formar part d’una de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica. La diversitat es veu a les esglésies, edificis i monuments. Amb la companyia d’autobusos Ecolines, el segon dia emprenem el viatge per carretera fins a Sant Petersburg. Són vuit hores travessant pobles i poblets de la costa Bàltica. En arribar la frontera amb Rússia ens fan baixar de l’autobús per ensenyar el visat i passar l’equipatge per un exhaustiu control –quan era Unió Soviètica no miraven res–. A Estònia el preu de la gasolina és de 1,30 euros al litre mentre que a Rússia costa 60 cèntims d’euro. Les carreteres de Rússia també són millors que les d’Estònia.
Al migdia arribem a Sant Petersburg, segona ciutat de Rússia, amb cinc milions d’habitants. La va fundar Pere el Gran al 1706; el tsar va voler imitar Venècia amb els seus canals entre el riu Neva i el mar Bàltic.
Quan fa sol la ciutat és esplèndida. Ens allotgem a La Moskovsky,una gran avinguda on tot els edificis són simètrics. L’allotjament conserva els espais comu nals en què vivien les famílies als anys trenta; tot gran i espaiós.
Els companys visiten l’Ermitage, edifici que va ser Palau d’hivern dels tsars i ara pinacoteca, assaltat pels revolucionaris el 1917, fet que va canviar el món.
Jo aprofito per anar el cementiri de Piskariovskoye, a les afores de la ciutat, on hi ha un gran memorial com a record del milió de persones que van morir durant el 900 dies de setge de Leningrad ( 1941-1944) a mans de l’exèrcit nazi. Fa posar la pell de gallina. L’escriptora Montserrat Roig en parla en el seu llibre, L’agulla daurada.
Cap a la ciutat més gran d’europa
De nit pugem el tren per anar Moscou. Agafem lliteres en un vagó comunitari, tot molt net, la gent amable i educada. Amb tretze milions d’habitants, Moscou és la ciutat més gran d’Europa. Tot és grandiós: el Kremlin, la Plaça Roja, els nous gratacels, els immensos parcs i jardins plens de flors... Cap al vespre apareixen luxosos cotxes de nous milionaris amb guardaespatlles. La ciutat és molt neta, com totes les de Rússia.
A l’entrada del gran parc, on abans hi havia una exposició sobre els avenços de la Unió Soviètica i sota el gran monument del primer home que va viatjar a l’espai el 1961,Yuri Gagarin, hi ha el museu del Cosmos. Allà es pot veure el primer satèl·lit, l’Sputnik (1957), la gossa Laika dissecada i totes les reproduccions de les naus que s’han construït fins ara. Un museu únic al món on pots estar quatre hores gaudint d’un passeig virtual per l’univers.
A Rússia en aquest moment solament hi ha un tres per cent d’atur: es fan grans obres públiques que donen feina a molta gent. Vladimir Putin ha tornat a convertir Rússia en gran potència mundial, com ho havia estat en l’època de la URSS. Mitjanes i grans empreses són de nou de l’estat o “tutelades” i això fa que la plusvàlua que generen vagin a les arques públiques.
El valors: la simpatia
La bondat és l’actitud positiva i constructiva cap els altres. Això és el que desprenia la cobradora de l’autobús urbà en que viatjàvem de retorn de Petrodvorec a Sant Petersburg després de visitar el palau d’estiu dels sards de Rússia. La cobradora, amb molta amabilitat, anava col·locant els passatgers més grans, les noies embarassades i els nens petits en els seients així que pujaven a l’autobús. Fins i tot a mi em va deixar seure en el seu seient. I ens va ensenyar joiosa la fotografia del seu nét que encara no conexia i que l’endemà arribava amb el seu fill d’Itàlia, on es troba treballant.
