Illes Isola bella i Isola Madre, al llac Maggiore.L'escriptor nordamericà Ernest Hemingway i premi Nobel de literatura, va deixar la seva petjada al llac Maggiore, a la regió del Piemont, al nord d'Itàlia. En aquesta ocasió, el nostre viatge serà a l'entorn dels indrets on ell va viure quan era soldat a la Primera Guerra Mundial i també quan va escriure la seva novel·la Adéu a les armes.
Sortim de Barcelona amb Ryanair fins a Bèrgam, al Nord d'Itàlia.Amb una hora i mitja arribem aquella bonica ciutat on el jove Àngelo Roncalli, després Papa Joan XXIII, va entrar al seminari al 1892. A Milà agafem el tren fins Stresa, al llac Maggiore. És una petita ciutat turística on hi ha molts hotels de luxe, tancats ara que és hivern. En una de les terrasses, Hemingway va escriure-hi part de la citada novel·la el 1948. En el bonic Passeig Marítim d'Stresa hi ha un petit port on surten unes barques a motor per visitar les illes Borromees al mig del llac. Són tres: l'Isola Bella, amb els seus famosos jardins arran d'aigua i el Palau Borromeo; l'Isola Madre amb un meravellós jardí botànic i un palau construït a l'any 1600 i l'Isola dels pescadors, la més petita de totes amb carrers estrets, botigues d'artesania i petits restaurants que serveixen peix del llac.
Cada hora un petit vaixell fa un recorregut per el llac per recollir els passatgers que volen anar d'una riba a l'altre. El petit veixell ens porta a Verbània-Pallanza, una població de trenta mil habitants amb grans mansions aristocràtiques, ara ja molt tronades. A Verbània-Pallanza hi ha els Jardins de Villa Taranto amb el seu jardí botànic, el més important del món, en més de vint-mil varietats de plantes, com també nombrosos museus d'art religiós. És molt coneguda l'església Renaixentista de Madonna di Campagna i l'Oratori romànic del segle XI. També a Verbània-Palanza, a la terrassa de l'Hotel Milano, el 1957, s’hi va filmar Adéu a les armes amb Rock Hudson, Jennifer Jones, Vittorio de Sica i Alberto Sordi. Molta gent se'n recorda.
Llegint l'esmentada novel·la de l'Ernest Hemingway, descobrim que el personatge del tinent nordamericà que s'escapa al 1918 d'un hospital de Milà fugint de l'absurditat de la guerra amb l'infermera anglesa Catherina Ferguson, parla de si mateix: als disset anys va anar com a in-fermer voluntari al front italià. En Hemingway al 1937 també va venir com a voluntari a la guerra d'Espanya amb les Brigades Internacionals. Va caure ferit al front de l'Aragó. Ingressat als Salesians de Mataró, llavors un hospital, va conèixer un altre infermera, la Maria, catalana. La Maria de Per qui toquen les campanes està inspirada en aquesta noia.
A Intra comencem l'intinerari pels poblets de la riba del llac on hi ha nombrosos campanars d'un romànic molt auster i primerenc, com el de l'església de Laveno, a l'altre riba del llac. A Laveno es pot agafar el tren que va a Milà passant pel petit llac de Varese. Enfilant amb el petit vaixell llac amunt en direcció a Suïssa, ens aturem a Luno, on amb un altre vaixell travessem de nou el llac fins a Brissago, poble suís on Hemingway va demanar asil polític al 1918 després d’arribar-hi amb una barca havent remat tot la nit des d’Stresa. De Brissago anem amb autobús a Cannobio per admirar l'església de Santa Anna, del segle XVII, que encara conserva el seu campanar romànic. A Beveno hi ha un altre campanar romànic, el de SS. Gervasio. El mateix estil es pot admirar el del poble de Mergozzo, el petit llac qui hi ha al costat del Maggiore. JOAQUIM AMARGANT
Atura't-hi un minut: Els Borromeo i Don Carlone
Els Borromeo donen nom a les tres illes que hi ha davant d'Stresa al llac Maggiore. L'Isola Bella té 320 metres de llargada i 400 d'amplada està ocupada integrament per el Palazzo Borromeo i els seu jardí botànic que té deu terrasses amb plantes exòtiques superposades en forma piramidal amb nombroses fonts. L'illa, en l'imaginari, és com un vaixell ancorat al mig del llac pel seu disseny de proa i popa. Els Borromeo eren una família rica d'Arona de la qual va néixer el 1538 Carles Borromeo, bisbe de Milà, canonitzat el 1610. En morir havia deixat tots els seus béns als pobres. A Arona, la ciutat del llac on va néixer, es va construir al 1698 una estàtua gegantina de 35 metres d'alçada, la més gran d'Europa. En diuen Don Carlone i en el seu interior s’hi ha construït un acensor que arriba fins dalt. La seva estructura va inspirar Bartholdy per construir la famosa estàtua de la Llibertat a Nova York. J.A.
PRESSUPOST: Avió anar i tornar, 28 euros. Tren, 35 euros. Autobusos i vaixells, 25 euros. Allotjament, tres dies en alberg, 64 euros.
