L’església Swietej Katarzyny a la plaça homònima de Torun, ciutat polonesa de passat germànic.Si donem un cop d'ull als mapes veurem que Polònia sempre s'ha trobat enmig de dos imperis: el germànic, amb Àustria-Hongria, i el rus. Així, el 1812, li va arribar a quedar només el territori que envoltava Varsòvia. Durant els anys de la unificació alemanya, entre 1886 i 1871, pràcticament va desaparèixer -el territori es va repartir entre Prússia i Rússia-. Les actuals fronteres daten del 1945. Tot plegat ha provocat que durant segles molts polonesos hagin trobat refugi i consol en l'Església Catòlica, un dels únics re-ferents on refermar la identitat. En dóna fe la gran quantitat d'esglésies que hi ha per tot arreu. Fins i tot en l'època comunista, en una visita el 1987, vam veure les esglésies plenes i processons als carrers per anar al Santuari de la Verge Negre de Czestochowa.
Encuriosit per conèixer la Polònia històrica, comencem el viatge des de Girona amb un avió de Ryanair que ens porta a Poznan. Un cop arribats, amb el tren, anem en direcció a Torun, però abans ens aturem una estona a Gniezno, la primera capital de Polònia al segle X i l’arxidiòcesi de la qual és la més antiga del país. És un diumenge assoleiat i el migdia la gent es passeja per la part antiga de la ciutat, molt ben conservada i ara només destinada a vianants. Al davant de la gran catedral gòtica hi ha una estàtua de la coronació del rei Boleslau «el Brau», el 1024. Les portes de bronze, de 1175, són amb relleus del martiri de Sant Adalbert.
De nou al tren arribem a la ciutat de Torun (Thorn en alemany), la més antiga del Nord de Polònia. De l'estació de trens PKP Glowny a la ciutat, cal travessar un llarguíssim pont de ferro damunt del Vístula on el mes de març les aigües de les ribes encara són glaçades. Entrem a la ciutat antiga a la posta de sol. Impressiona. Encerclada per muralles des de fa mil anys, hi ha edificis que en tenen set-cents. La petjada germànica hi és evident. Al 1557 durant la Reforma, la ciutat va adoptar el Protestantisme, però la població d’origen polonès va romandre catòlica. Aquest fet va portar molt conflictes en els segles venidors. Durant l'ocupació nazi l'annexionaren a Alemanya i la fortalesa va servir per encabir presoners polonesos. Amb els acords de Potsdam, la població alemanya fou expulsada a la República Federal Alemanya, la part capitalista muntada sobre els territoris ocupats pels EUA, França i el Regne Unit-enfront la República Democràtica Alemanya (RDA), comunista, ocupada per la URSS-. Al carrer Nicolau Copèrnic encara es conserva la casa, ara museu, del famós astrònom, que hi va néixer al 1473; la universitat del mateix nom fundada al 1945 s'ha convertit en una de les millors del país. Tots els edificis gòtics i renaixentistes, tant religiosos com civils, com el mateix Ajuntament, són de maó vermell; per això la ciutat conserva un aspecte medieval.
Sortim de Torun i arribem altre cop a Poznan, on ens desfem dels zloty que ens han sobrat comprant quatre coses -tot és barat, es nota que no tenen l’euro-. Travessem la frontera i entrem a la primera població alemanya, Frankfurt Oder. Oder és el nom del riu que la separa de Polònia. Val la pena quedar-s'hi una estona. Totes les poblacions de la franja sud de l'antiga República Democràtica Alemanya que fan frontissa amb Polònia, tenen dos noms: l'alemany i el sòrab, llengua eslava que encara es parla en aquell indret, sobretot a Cottbus, on val la pena pas-sar-hi un dia per veure la refeta ciutat medieval i les antigues fàbriques ara convertides en museus. I ens endinsem al cor d'Alemanya de l'Est, a Erfurt, la capital de Turíngia. La ciutat s'està refent del tancament de fàbriques amb la unificació alemanya del 1989. El centre històric, molt ben reconstruït, està separat pel riu amb petites illetes. És impressionant la Domplatz amb la catedral i la gran Ciutadella. JOAQUIM AMARGANT
Atura't-hi un minut
Bydgozcz (Bromberg)
La ciutat, de més de 360.000 habitants, forma part de la gran àrea metropolitana que enllaça amb Turon a cinquanta quilòmetres. El nom ve del llatí Bydgostia. En alemany -hi va viure molta població germànica- és Bromberg. De ser un poblet de pescadors al costat del riu Vístula, ara és un gran centre urbà amb tramvies, com la majoria de ciutats poloneses, i una gran plaça del mercat al nucli antic medieval. És una ciutat molt acollidora i que fa de bon passejar. Hi va tenir lloc, però, un fet luctuós que desconeixia: el Diumenge de Sang de Bromberg. El 3 i 4 de setembre del 1939, tres dies més tard de la invasió de l'exèrcit alemany de Hitler a Polònia, un nombrós grup de civils armats per militars varen anar casa per casa on vivien polonesos d'origen alemany, els varen arrossegar pel carrer i varen fer una carnisseria entre homes, dones i nens. Es varen avançar al que es pensaven que farien les tropes alemanyes amb els polonesos. J.A.
La fitxa
PRESSUPOST: Avió Girona-Poznan-Frankfurt-Girona, 50 e. Tren Polònia i Alemanya, 100 e. Allotjaments sis dies en albergs, 110 euros.
