Penya-segats a Zumaria i Deba, al País Basc. La primera vegada que vaig anar al País Basc el 1969 i els bascos acabaven de sortir d'un estat d'excepció; la gent estava atemorida. Vàrem demanar a una cambrera de l'hotel de Bilbao que ens dies unes paraules en basc i hi va accedir: en una habitació i d'amagat ens les va dir i va fugir corrents per por a ser descoberta. Eren anys de repressió.
Ara arribem a Bilbao amb tren. La ciutat ja no té la grisor ni la tristor d'aquells anys. És una ciutat lluminosa, plena de vida, coneguda arreu pel Guggenheim. Els carrers de la part vella es parla bastant el basc, sobretot entre els joves, però també l'àrab de l'última inmigració. A l'Eixample hi predomina el castellà, degut a la gran immigració castellana, asturiana i gallega que, a partir del 1876, amb l'acabament de l'última guerra carlina i amb la implantació el liberalisme econòmic, va anar a viure a aquestes terres. A partir d'aquells anys i amb la restauració borbònica a Madrid, amb el rei Alfons XII, el futur de tot el País Basc es va decidir al Congrés de Di-putats amb la supressió dels Furs, que els reis castellans havien de jurar a l'arbre de Guernica des de l'Edat Mitjana.
Amb l'Euskotren sortim de Bilbao amb direcció a Sant Sebastià. Travessem les poblacions industrials de l'interior de Biscaia, com Basauri, Durango o Èibar, fins arribar a Deba, a la costa i la Ria. Aquesta població ara viu del turisme però abans era una població pesquera i del seu port sortien les mercaderies castellanes a Europa. La costa entre Deba i Zumaia l'han declarat bisop marí i està considerada un dels punts de més bellesa de la costa cantàbrica pels seus originals penya-segats i l’anomenat flysch -apareixen unes roques en forma de crestes d'origen volcànic quan la mar baixa-. És recomanable pujar a l'ermita de Sant Elm de Zumaia i seguir els camins fressats als cims dels penya-segats. Impressiona. A sis quilòmetres de Deba, a la muntanya, es pot visitar el poble d’Itziar on es troba el santuari de la Verge del mateix nom. Aquí, diumenge el matí, veig com l'Ertzaintza retira unes pancartes posades a la nit on hi havia pintats els rostres de presos abertzales.
Zarautz es troba a pocs quilòmetres i és un població que viu del turisme amb les seves platges de sorra fina poc fondes i d'ones llargues, ideals per practicar el windsurf. Sant Sebastià, que és la capital de Gipúscoa, és una ciutat senyorial on la burgesia basca i castellana hi pas-sava l'estiu. Assetjada i conquerida durant uns anys a principis del segle dinou, per anglesos i francesos, a la part vella tan les tabernes com els carrers bullen de gent. La platja de la Concha, el Monte Urgull, el Monte Igeldo... són indrets a visitar per gaudir des de els seus cims d'una meravellosa panoràmica de la ciutat i el mar.
Agafem la Renfe de via estreta que travessa tota la costa cantàbrica fins al Ferrol a Galícia. Baixem a Colindres, un poble costaner de Cantàbria amb la seva Ria, a peu o amb autobús a pocs quilòmetres hi ha el poble de Laredo amb la seva llarga platja de sorra fina amb un gran passeig marítim que es va estrenyent cada vegada més fins que la punta arriba al mar. Cada deu minuts surt una petita embarcació que porta a la badia de Santoña. El primer que s’hi veu és el fort, que fins el segle vint va gaudir d'un gran relleu per la seva situació estratègica: cap vaixell de guerra podía entrar a la badia, abans era enfonsat pels seus canons. Ara, com moltes de les poblacions costaneres càntabres, viu del turisme de platja. JOAQUIM AMARGANT
Atura't-hi un minut: Laredo
Laredo és una població que actualment viu del turisme, onada iniciada als anys seixanta. Es pot veure amb els seus alts edificis arran de platja que ofeguen el poble pesquer que havia estat sempre. Crida l'atenció un llarg túnel de 221 metres sota el Mont Atalaya construït el 1863 per poder anar a la platja des de l'altre costat del poble. A l'Atalaya també hi ha el Fort Rastrillar que juntament amb el Fort de San Carlos de Santoña, tanca la badia i protegia la població de possibles desembarcaments de vaixells enemics. Les edificacions daten del segle XVI i ara són llocs de passeig i gaudir de bones vistes. A dalt de tot de la vila vella hi ha l'església de santa Maria de la Asunción, d'estil gòtic. Molt a prop encara es conserva la casa on hi van fer estada al seu pas per Laredo els Reis Catòlics. A l'altre costat del poble hi ha el Convent de San Francisco on durant tres-cents anys l'ordre franciscana hi va tenir seu.
La fitxa
PRESSUPOST: De Barcelona a Bilbao en tren: 20 e. Avió Ryanair Santan-der-Barcelona: 25 e. Euskotren i Feve: 35 euros. Albergs 5 dies: 125 e.
Laredo és una població que actualment viu del turisme, onada iniciada als anys seixanta. Es pot veure amb els seus alts edificis arran de platja que ofeguen el poble pesquer que havia estat sempre. Crida l'atenció un llarg túnel de 221 metres sota el Mont Atalaya construït el 1863 per poder anar a la platja des de l'altre costat del poble. A l'Atalaya també hi ha el Fort Rastrillar que juntament amb el Fort de San Carlos de Santoña, tanca la badia i protegia la població de possibles desembarcaments de vaixells enemics. Les edificacions daten del segle XVI i ara són llocs de passeig i gaudir de bones vistes. A dalt de tot de la vila vella hi ha l'església de santa Maria de la Asunción, d'estil gòtic. Molt a prop encara es conserva la casa on hi van fer estada al seu pas per Laredo els Reis Catòlics. A l'altre costat del poble hi ha el Convent de San Francisco on durant tres-cents anys l'ordre franciscana hi va tenir seu.
La fitxa
PRESSUPOST: De Barcelona a Bilbao en tren: 20 e. Avió Ryanair Santan-der-Barcelona: 25 e. Euskotren i Feve: 35 euros. Albergs 5 dies: 125 e.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada