L'Alguer, l'altra Catalunya

La companyia aèria irlandesa Ryanair ha tingut el gran encert d’incloure en les seves rutes, un vol diari Girona-Alguer, a l’illa de Sardenya. Amb una hora i quart de vol s’arriba a l'aeroport de Fertília, a deu quilòmetres d’Alguer. A l’Eixample de l’Alguer hi ha un urbanisme despenjat i un gran caos circulatori, però quan ens endinsem a la ciutat antiga, entre muralles, sembla que som en un poblet català de la Mediterrània. Els orígens de la ciutat s’han de buscar a la primera meitat del segle XI, quan la potent família genovesa Dòria va fortificar una localitat de pescadors situada a la costa nord-occidental de Sardenya. Aleshores nasqué un petit port, però molt important, el qual va prendre en nom de l’Aleguerium. Aquest topònim està relacionat amb la gran quantitat de vegetals marins que s’acumula sobre la platja.

La ciutat quedà sota el domini genovès fins el 1353 quan els catalans derrotaren l’estol genovès i l’almirall català Bernat de Cabrera, ocupà la rocafort algaresa. Pere III el Cerimoniós s’encarregà de repoblar la zona amb catalans, expulsant-ne els forasters corsos i genovesos i també bona part de la població autòctona sarda. D’aquesta manera l’Aguer va quedar annexionada a la Corona Catalana-Aragonesa, com ja ho havia estat a partir del 1323 l’illa de Sardenya, quan en el segle XIII el Papa Bonifaci II l’havia cedit al rei Jaume II.

L'Alguer és un indret molt bonic de visitar. Destaca la Torre de l’Esperó, s’aixeca trenta metres d’alçada respecta el nivell del mar i va ser edificada el segle XVI. Si ens endinsem entre els carrers estrets rotulats en català,trobem la Torra del Portal Reial, va ser construida amb prévia autorització del rei Pere III, amb despeses de la riquíssima comunitat jueva. Al carrer Major s’hi troba l’església de sant Francesc, edificada la segona meitat del segle XVI,amb un força interessant claustre romànic construït amb pedra calcàrea.També al carrer Majó hi ha l’església de sant Miquel d’estil barroc. Al carrer de Bonaire hi ha l’església de la Misericòrdia i La Catedral, amb un campanar octagonal d’inspiració tardo-gòtica catalana.

A l’interior hi trobem la capella de la Verge de Montserrat. A la Sagristia hi ha obres d’or d’art català del segle XVI i la sèrie de pintures dels bisbes alguaresos, molts dels quals són catalans. En el recorregut també trobem el Palau d’Albis i el Palau Maquin. Al costat del mar, la Torre de l’esperó Reial, un dels baluards més importants de la ciutat i la Torre de Sant Jaume, única torre de defensa octagonal. Al port és recomenable pujar en els vaixells que diàriament fan excursions a la gruta de Neptú, sota la massa calcàrea del Cap de Caccia, que té una extensió de 2.500 metres, dels quals se'n poden fer dos-cents a peu.

Per acabar d'aprofitar el viatge, a prop de l’Alguer hi trobem el municipi agregat de Fertília, el qual té uns trets diferencials interessants. Llueix una arquitectura anomenada feixista, ja que va ser creada durant l’era mussoliniana. JOAQUIM AMARGANT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada