Entre Alemanya i Polònia

La plaça del mercat de Wroclaw, la més bonica vista mai per l'autor del text.

Ryanair ha tingut l’encert d’obrir una línea aèria entre Girona i la ciutat de Wroclaw, a la Silèsia polonesa. Ja havia posat, d’esquitllada, el peu en aquesta ciutat, però ara recomanar visitar-la.
Dalt l’avió sobta la quantitat de jovent, sobretot noies, present: la universitat de Wroclaw acull molts Erasmus, que aprofiten la qualitat educativa i els preus barats de la ciutat. Aquesta és molt antiga: tribus eslaves ja habitaven les illes del riu Oder l’any 900. Se l’anomena la Venècia de Polònia pels canals que forma l'Oder, amb dotze illes i cent ponts. De 640.000 habitants, quarta ciutat polonesa, a la ciutat hi ha una vintena d’esglésies, que omplen cada dia fervents catòlics. Hi ha molt a veure: la Plaça del Mercat és la més bonica que he vist mai i una de les més grans de Polònia, amb l’Ajuntament barroc edificat al 1492. Al costat hi ha l’església de Santa Isabel i entre la ciutat antiga, Stare Miasto, i l’Eixample es troben les esglésies de la Verge Maria, de Sant Gil, Sant Agustí, de la Santa Creu, de Sant Miquel, la de Sant Carles Borromeu i -en arribar a l’illa de l’Ostrów Tumski- la catedral gòtica de sant Joan Baptista. Davant del canal, hi ha l’imponent edifici barroc de la Universitat, construït entre l 728 al 1742. La ciutat ha tingut molts noms al llarg de la història, l’últim Bresslau, al segle XVIII. Durant la Segona Guerra Mundial, se'n va destruir el setanta cinc per cent i en ser alliberada pels soviètics va passar de nou a Polònia, el govern de la qual la va reconstruir. Una bona manera de conèixer els parcs, llacs i jardins de la ciutat és deixant-se portar per un tramvia.

Sortint amb tren de Wroclaw en direcció Alemanya de l’Est arribem a Zgorzelec, on el riu Neibe la separa de Görlitz -de fet és la mateixa ciutat, una part pertany a Alemanya i l’altre a Polònia des de 1945-. Un pont separa la ciutat i els habitants de la part alemanya van a comprar a la part polonesa, perquè malgrat formar part de la Unió Europea, conserven la moneda pròpia -l’zloty- i tot és molt barat. És com anar a Andorra anys enrere. Görliz, anomenada la perla de la Baixa Silèsia, és una meravella, quedes impressionat en passejar-hi. De vuitanta mil habitants, se la considera la ciutat més bonica d’Alemanya, amb els seus quatre mil edificis curosament restaurats i els quals la guerra no va afectar.

A una hora de tren hi ha Leipzig, de més de mig milió d’habitants, la ciutat més poblada de la Baixa Saxònia. Aquesta si afectada pels bombardejos, va ser restaurada en acabar la guerra. Ara, amb un toc de pintura, torna a lluir, malgrat que l’hivern sempre està núvol i a les quatre de la tarda ja és fosc. Al centre de la ciutat hi ha la gran Plaça del mercat amb el famós edifici del Barfussgässchen i molt a prop, la Thomasskirche, construïda al 1212, on Martí Luter va introduir la Reforma el 1539. També Joan Sebastià Bach va ser organista durant trenta anys. La ciutat té una gran tradició musical i a apart de Bach cal posar de relleu a Félix Mendelsson, la Gran orquestra del Gewandhaus i el Cor de Sant Tomàs. L’estació principal de trens és la més gran d’Alemanya i del davant en surten la majoria de línies de tramvia. Si agafeu el número 10, podeu visitar el colossal monument que recorda on Napoleó fou vençut l’octubre del 1813. JOAQUIM AMARGANT

Atura't-hi un minut: el centre de Leipzig
Leipzig és una ciutat universitària. De carrers molt amples, el mitjà principal de transport és el tramvia i també la bicicleta. El rovell d’ou de la vida social, artística i política de la ciutat és al davant de l'estació de tren, la plaça del mercat, presidida per una gran estàtua de Goethe que sembla que estigui a l'aguait del que fan els seus ciutadans. A les arcades s’hi troben botigues de llamina-dures; als alemanys els agraden molt, sobretot per Nadal. També hi ha moltes botigues de llibres vells, i la vella Borsa de Mercaderies on els comerciants feien les seves assemblees a partir del 1687. A la cantonada, l’edifici Renancentista de la Balança, restaurant al 1962. Molt a prop el Fòrum de la Història Contemporània de Leipzig, on es mostra l’ocupació soviètica i la història de la RDA amb moltes fotografies de fets històrics.

La fitxa
Pressupost (set dies): 200 euros. Avió (Girona-Wroclaw i Frankfurt-Girona, vint). Tren Polònia i Alemanya, setanta. Allotjament i menjar, 130 euros.