L’illot de Romania al costat de l’oceà eslau

Imatge del nou centre de Bucarest després d'enderrocar gran part de l'antic.

La primera vegada que vaig anar a Romania era el 1981. Era l’època de les obres faraòniques de Nicolaie Ceaucescu: la decisió de portar –mitjançant un canal- les aigües del Danubi a Bucarest, la construcció del nou Parlament imitant el Palau de Versalles així com d’una gran avinguda imitant els Camps Elisis de París que hi conduïa, aprofitant que un terratrèmol el 1977 havia deixat fet a miques gran part del centre històric... De fet sempre s’havia dit que Bucarest era el Paris de l’est i Ceaucescu s’hi emmirallava.

Ens vàrem allotjar als grans complexes hotelers del Mar Negre i vàrem poder conèixer el país de dalt a baix. Romania era un país modern i avançat i molt preparat de cara al turisme termal, amb grans hotels on es feien cures amb fang i cremes de la doctora Asland que rejovenien la pell. Al 1989 tot això es va esvair. Va caure el règim, Ceaucescu i la seva dona van ser assassinats en un estrany cop de palau i el país que semblava que vivia un somni etern de progrés va entrar en una disbauxa per la lluita pel poder: ara la corrupció, l’atur i la delinqüència -les màfies romaneses- són el pa de cada dia.

A l’agost d’enguany, amb uns amics, vaig tornar a Romania amb un vol de baix cost de Vueling. Bucarest ja no era el que havia estat. Part de la ciutat està desballestada i els carrers del petit París aixecats, però amb les obres aturades perquè la Unió Europea ha tancat l’aixeta de les subvencions arran de la corrupció imperant. Ara Bucarest viu com pot. Uns s’han enriquit i es passegen amb grans cotxes i guàrdies de seguretat i la majoria mira com sobreviure. Uns paletes ens diuen que amb Ceaucescu no hi havia llibertat i que els talls de corrent eren freqüents, però que tothom tenia feina i diners; ara en canvi tenen llibertat però ni diners ni feina.

Visitem el Parlament amb en Cristian, un amic nostre que ens fa de guia, i també tot l’entorn del Palau Episcopal, els carrers per on abans només podien passejar i viure els alts càrrecs del règim comunista. Bucarest té nombroses esglésies ortodoxes i la gent la trobem acollidora i amable, com també tota la gent de la resta del país. Sortint a Bucarest en tren anem a Brasov, ciutat amb influència germànica: la majoria de la seva població és romanesa, però també i viuen molta gent d’origen hongarès. A més hi havia viscut una nombrosa comunitat jueva, per això encara s’hi conserva una sinagoga -a l’acabament de la Segona Guerra Mundial, però, molts jueus varen emigrar a Israel-. La ciutat és molt bonica, amb un centre medieval emmurallat a l’entorn del nucli antic amb la seva gran catedral, del gòtic alemany. A la part moderna de l’època comunista hi ha grans blocs de pisos, però amb carrers amples i espaiosos, amb grans parcs i jardins.

Al sud visitem Sinaia, una ciutat d’estiueig amb telecadires per pujar als cim dels Càrpats i visitar els petits palaus de l’antiga monarquia romanesa. Al nord de Brasov hi ha Sighisoara, a la Transilvània, amb una barreja de població hongaresa i saxona degut als antics dominis per part d’hongaresos i germànics que es pot veure en els seus edificis i places, com la Torre del rellotge. Últimament la UNESCO ha declarat la ciutat Patrimoni de la Humanitat. En aquesta regió de Transilvània –no cal dir-ho- s’hi pot visitar els castells del Comte Dràcula amb la llegenda de vampirs. Enfilant cap el nord arribem a Cluj-Napoca, ciutat molt gran i bonica amb les grans places medievals, la Piata Muzeului i l’església catòlica de sant Miquel, la més gran del país i a la qual es pot pujar a dalt de tot i veure la ciutat de conjunt. Al centre hi ha la catedral ortodoxa i a les afores les antigues muralles al costat del riu Somes, amb les seves torres de fusta. La ciutat té gran influència cultural i artística hongaresa. Per últim i tocant Hongria hi ha Oradea, considerada la ciutat més pròspera de Romania i porta de l’Europa occidental, amb un centre històric molt bonic i conservat. A molts d’aquests pobles i ciutats de Romania les retolacions dels carrers estan en romanès, hongarès i alemany. Cal dir que el romanès és una llengua romànica i que parlant en català l’entenen bé. JOAQUIM AMARGANT

Atura't-hi un minut: Transilvània
Romania, fins que el 1887 no va aconseguir independitzar-se, va estar dominada per l'Imperi Austrohongarès i pels otomans. Per això el país no té gaires monuments de relleu històric i explota la llegenda de vampirs i el castell d'en Dràcula, a Brand, molt a prop de Sighisoara. Vlad Tepes va ser príncep de Valàquia a Transilvània al segle XV sota la dominació turca. A la seva terra va ser un heroi per la seva resistència ferotge a la conquesta turca. Però va ser extremadament cruel amb els seus enemics, als que sovint condemnava a morir empalats. Bram Stoker va visitar Transilvània i va inspirar-se amb les històries del príncep Vlad Tepes que sucava pa amb les sang de les seves víctimes per inventar-se històries de vampirs.

La fitxa
Quinze dies per lliure i tornant amb Ryanair des de Eslovàquia: 475 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada