El País de Gal·les

L’imponent castell de Conwy, edificat pel rei anglès Eduard I.

Cercant un llibre per llegir em cau a les meves mans La Ciutadela de l'escocès A. Joseph Cronin. El volum, que va ser publicat a Anglaterra al 1937, parla d'un metge, Andrew Manson, que comença la seva tasca als poblets de les valls mineres de Gal·les a principis del segle XX. En llegir-lo em venen ganes d'anar a Gal·les seguint les petjades del Dr. Manson, de manera compro bitllets low cost i des de Girona em desplaço a una de tantes ciutats Ryanair, Liverpool, per tornar després del recorregut per Gal·les, a la també ciutat anglesa de Bristol.

En tren sortim de Liverpool fins la ciutat gal·lesa de Llandudno, a la costa nord del país. A Llandudno els rètols dels carrers i de les botigues estan en gal·lès, què és una llengua d'origen celta que encara es parla a molt indrets de Gal·les -cosa que no passa a Irlanda, on el l'irlandès gairebé ja ha desaparegut per donar pas a l'anglès-. La ciutat em sorprèn pels seus carrers amples, cases victorianes de planta baixa i dos pisos i farcida de grans i petits hotels. Una típica ciutat estiuenca del segle XIX, on per poques lliures es pot trobar un bon allotjament. Malgrat el vent que sempre fa és molt agradable passejar per la ciutat i pujar a dalt dels penya-segats per albirar bona part de la costa nord gal·lesa.

A peu, vorejant la costa, o en tren es pot anar a Conwy, a la desembocadura del riu. A Conwy hi ha l'imponent castell edificat pel rei anglès Eduard I. La ciutat encerclada per el mar i les muralles va ser un bastió del comerç anglès en la qual els gal·lesos, si volien entrar al seu país, per força havien de comprar als comerciants anglesos. En direcció a la costa atlàntica visitem Bangor, amb el seu castell edificat fa 150 anys fet de pissarra i que sembla un pastís dissenyat amb molt mal gust. Des de Landudno i en tren es pot anar a les antigues valls mineres de Betws-y-Coed i Bleanau. Val la pena. I d’aquí, també en tren, anem cap el sud, a Swansea i Llanelli. La pluja i el vent impedeix visitar aquestes dues ciutats costaneres, però pel que ens diuen no ens perdem gran cosa.

Amb un sol que estavella arribem a Cardiff, Caerdydd, en gal·lès, la capital des de 1955. Ens sorprèn ja que és molt bonica, amb una vida nocturna entre teatres, sales de concerts i terrasses plenes de gent de totes les edats que omplen la gran rambla, la Queen Street, ara sols per vianants com també tota la part antiga de la ciutat. A Queen Street hi ha un parc i al seu costat s’hi troba el castell edificat el segle XIII al damunt d'un antic campament romà. És una barreja d'estils de diferents èpoques com mai ningú s'atreviria a fer-ho. Enfilant un llarg passeig al costat del riu arribem al port, molt animat a l'estiu amb nombroses parades de menjar i beure i concerts. Aquest port va ser molt important perquè aquí és on es carregava el carbó procedent de les mines que hi ha ben a prop. Amb el tren es pot arribar a les muntanyes i les valls d'Alberdare, Merthyr Tydfil o Rhymey, on hi va haver fins a finals dels anys vuitanta les grans mi-nes de carbó que donaven feina a la majoria dels seus habitants, tal com explica el llibre esmentat abans, La Ciudadela, i que la primera ministra Margaret Thatcher va fer tancar. JOAQUIM AMARGANT

Atura't-hi un minut: Blaenau-Ffestiniog
Des de Llandudno-Junction cada hora surten trens en direcció a Blaenau-Ffestiniog que pugen per les muntanyes del nord de Gal·les on hi ha les mines de pissarra. Tant al poble com a la vall durant molts anys la gent havia viscut de treure les plaques de pissarra de l'interior de les mines, amb condicions de treball molt dures. És interessant visitar Llechwedd Slate Caverns: hi ha dues obcions per visitar les mines, un tren petit o l'acensor.Al Gloddfa Ganol Slate Mine es poden veure per mitjà d'unes representacions tots els espectes del treball en les mines. Aquí es van amagar els quadres de la National Gallery de Londres durant la segona guerra mundial. De la mateixa estació de tren, a l'estiu, cada dues hores surt un petit tren miner de vapor, ara turístic, que arriba fins a Porthmadog,a la costa oest travessant les muntanyes on hi havien les antigues mines. J. A.

La fitxa
Pressupost: anar i tornar en avió, 52 euros. Tren, 100 euros. Cinc dies d'allotjament en albergs i petits hotelets.120 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada