Records de Magdeburg i Berlín

Vista de l’Alexanderplatz amb l’Ajuntament, vermellós, i darrera la torre de la ràdio i la televisió, de 368 metres.


Ryanair acaba d'encetar un vol de Girona a Magdeburg, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt, al sud de Berlín. Un autobús, en vint minuts, et deixa a l'estació del tren de Magdeburg. La ciutat havia estat un gran centre industrial de la República Democràtica Alemanya -la de l’Est- amb 280.000 habitants al 1989, però amb la reunificació va perdre més de cinquanta mil persones; els nous amos van considerar que bona part de la indústria no era "competitiva".

Al llarg carrer paral·lel al riu Elba, on circula el tramvia que va d'un costat a l'altre de la ciutat, es veuen molts edificis buits i alguns presos per okupes. El diumenge la ciutat es desperta amb un sol radiant i la gran explanada de la Dom Platz s'omple de gent elegant que entra a la catedral luterana de Santa Caterina, grandiós edifici gòtic que dóna l'esquena al riu. A l'altre costat de la gran avinguda de la catedral luterana, a Lotto-Von Guerike Strasse, hi ha la catedral catòlica de Sant Sebastià. A les onze comença la missa solemne; famílies mudades omplen l'església. A l'Avinguda Breiten-Weg, a prop de la catedral luterana, hi ha un original edifici inaugurat el 2005 anomenat la Ciutadelle Verte Friedensreich, pintat de rosa, en què l'arquitecte austríac que el va dissenyar volia harmonitzar ciment i natura. Magdeburg és una ciutat molt bonica i amb una capa de pintura de colors. Els seus edificis, d'estil estalinista com els de la gran avinguda Emst-Rauter-Allee que arriba fins el riu Elba, llueixen sota el sol radiant.

Sortim en direcció a Berlín. A l'estació de Magdeburg-Neustadt veiem tancades la majoria de fàbriques. Recordo haver vist l'agost de 1984 aquell indret bullint d’obrers anant i sortint de la feina. Arribem a l'estació de l'Östbahnhof, l’antic Berlin Est, al davant de la qual es conserva un tros del mur que partia la ciutat. M'allotjo a un petit hotel molt barat a Palisadentrasse, molt a prop de la gran avinguda de Karl-Marx-Allee, de sis quilòmetres. Les grans desfilades s’iniciaven també aquí. Me n’adono que en el mateix tram del carrer on el 1984 hi havia dos camps de futbol ara hi ha un aparcament de cotxes fins gairebé Alexanderplatz, el gran centre de la ciutat que durant la Segona Guerra Mundial va quedar feta a miques. Un dels grans atractius d’aquesta plaça segueix sent la gran torre de la ràdio i televisió que hi ha el mig, de 368 metres, construïda el 1969 per a orgull de la RDA. A l'altre costat de la Plaça hi ha el majestuós edifici de l'Ajuntament, de pedra vermella. Per contra, el parlament de la RDA, en una de les illes del riu, ha anat a terra i una lona publicitària en cobreix les restes. Al davant i en la mateixa avinguda d'Unter Den Linden (sota els til·lers, en alemany) resta majestuosa la catedral de Santa Eduvigis, la biblioteca, l'edifici de l'Òpera i la Universitat.

Som al mes de maig. El sol crema. De cop i volta apareix una desfilada de cotxes, camions i coets de paper-cartró amb gent disfressada a dalt tocant La Internacional i Alexander Nevsky de Sergei Prokòfiev. Celebren l'entrada de les tropes soviètiques a Berlín el maig del 1945, quan es penja la bandera amb la falç i el martell dalt del Reichtag. S’està gravant un thriller de les diferents guerres entre russos i germànics passant pels cavallers teutònics. També és la festa de la cervesa a la porta de Branderburg i bona part de Strasse des 17 de Juni està tallada al trànsit. En unes de les cantonades de la Unter Den Linden hi ha la Friedrichstrasse, molt canviada; ara la majoria d’edificis són de vidre. Més avall, a la Zimmerstrasse, turistes a dojo: hi ha el Checkpoint Charlie, el pas fronterer que separava els dos Berlín. A l'entorn es ven de tot. Molt a prop hi ha els terrenys on s'aixecava la caserna de la Gestapo, ara museu a l'aire lliure anomenat Topographie des Terrors. Bona part del comerç de Berlín viu del seu tràgic passat i es mostra com una atracció turística als nombrosos visitants. JOAQUIM AMARGANT

Atura't-hi un minut: Potsdam
A Potsdam, a mitja hora de Berlín, l'agost del 1945 es va celebrar la conferència en què els Aliats i la URSS van decidir el futur de Berlín i Alemanya. Actualment el Schloss Cecilienhof, el palau on es va celebrar la conferència, es pot visitar per dos euros. Al voltant de la ciutat hi ha dinou llacs i entremig hi ha nombrosos petits palaus dels familiars del reis de Prússia. Al Parc Sanssouci hi ha el gran Palau del mateix nom al segle XVIII, a l'època del rei prussià Frederic II. En un racó del gran parc hi varen fer construir per esbarjo una església romànica. El que crida més l'atenció és el molí de Mühle. Diu la llegenda que Frederic II volia comprar-lo per construir-hi el palau, però el moliner no ho volia. El rei va dir-li: "Sabeu que jo puc fer enretirar el vostre molí". I el moliner va respondre al rei: "Per suposat, si és que a Berlín no existís un tribunal on jo pogués anar". El rei es va posar content de saber que el moliner confiava en la justícia i va fer construir el Palau Sanssouci en un altre lloc. I el molí de vent encara avui resta dret i es pot visitar.

La fitxa
PRESSUPOST: Avió Girona- Magdeburg, 50 euros. Allotjament, 100. Tren, 50. Autobusos, tramvies i metro a Magdeburg i Berlin, 20.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada