Ja feia temps que volia descobrir l'illa de Malta que durant gairebé 250 anys va ser dominada pels catalans. Malta va ser catalana fins el 1530, quan el rei Carles la va cedir als Cavallers de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem. Grans mestres de la nostra llengua van ser els encarregats de regir els designis de l'illa: Joan d'Omedes i Nicolau Cotoner, per exemple. Molts altres pobles van intentar conquerir Malta, els àrabs en varen ser uns, i el seu llegat s'hi nota ja que el setanta per cent de la llengua maltesa prové de l'àrab. L'illa fou assetjada el 1565 pels turcs otomans, però va ser Napoleó qui la va conquerir el 1798. Per poc temps, ja que dos anys després va passar a mans britàniques. El 1964 l'illa va aconseguir la independència però mantenint com a cap d'estat la reina Isabel II del Regne Unit. Però no va ser fins el 1979 que l'exèrcit britànic en va marxar. Ara Malta forma part de la Unió Europea.
L'illa té 27 quilòmetres de llargada i catorze d'amplada i juntament amb l'illa de Gozo té 960.000 habitants. La capital és La Valeta, en honor al constructor francès que va fundar-la, de nom Jean Parisot de la Valette. Anar-hi en avió ara és molt barat: hi ha ofertes de Ryanair per vint euros. Des de l'avió es pot gaudir d'una magnifica vista dels dits fortificats de Senglea i Vittoriosa, que entren al mar. Val la pena gaudir d'aquestes fortificacions a la posta de sol des de la terrassa de la Barrakka Gardens, molt a prop de l'edifici de la Cotonera catalana que després va ser la seu de l'almirantall britànic i ara és el despatx del primer ministre maltenc. Passejant per la Valleta descobrim nombroses esglésies. Ens aturem a la catedral de Sant Joan. A la punta de tot recomanem visitar l'hospital dels cavallers de Malta, amb una reproducció real i en miniatura de com acollia i es guarien els ferits de guerra.
Amb autobús ens arribem a Senglea, un dels dits fortificats des d'on es pot veure la Valeta des d'una altra perspectiva. Visitem la fortificació Vittoriosa amb als seus carrers estrets ornamentats amb plantes i flors. En tres quarts d'hora d'autobús i per 43 cèntims d'euro arribem a Rabat, l'indret on es troba la catedral de Sant Pau ja que suposadament l'apòstol hi va naufragar. Molt aprop també hi ha les catacumbes dels primers cristians de l'illa. Travessant una plaça arribem a la ciutat de Medina, la primera capital de Malta. Edificada dalt d'un turó, és una petita ciutat medieval dintre muralles amb impressionants palaus i esglésies. Des d'allà, caminant quatre quilòmetres, arribem a Dingli, la població més alta de l'illa, a 253 metres, sobre els penya-segats del mateix nom. Vorejant-los podem fer cap fins Hagar, on trobem exemples d'arquitectura megalítica edificats mil anys abans que les famoses piràmides. En direcció nord i a tres-quarts d'hora d'autobús es troba la ciutat turística de Bugibba amb un llarguíssim passeig marítim que ressegueix la badia. JOAQUIM AMARGANT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada