La costa d'Amalfi que referencia l'article. Clickair ha obert una ruta que uneix Barcelona amb Nàpols en una hora i mitja. Aprofitant l’oferta ens n’anem fins la regió italiana de la Campània. I el primer que veiem des de dalt l’avió, en sobrevolar Nàpols, és la boca del volcà Vesuvi, la lava del qual -el 79 d.C.- va cobrir completament Erculano i Pompeia.
Nàpols: una ciutat d’un milió d’habitants que si no fos pel seu el caòtic trànsit i per la mala imatge dels carrers seria molt bonica. Passejant per la seva part antiga els vials estan guarnits amb el que els napolitans en diuen “les banderes”, la roba penjada als balcons i finestres. De seguida apareixen edificis i esglésies d’una vellesa extraordinària, com el Duomo o la catedral de Sant Gennaro. A qualsevol racó podem trobar capelletes i petits altars il·luminats amb flors. A prop del port hi trobem la petjada catalana: el castell nou té la seva portalada dedicada a Alfons el Magnànim, que el 1443 va conquerir la ciutat.
Amb la línia de tren Circunvesuviana, arribem a Sorrento, ciutat turística i bonica que no té res a veure amb Nàpols. Amb autobús enfilem la carretera que ens portarà a la costa amalfitana, al golf de Salern. En un dels giravolts podem veure l’illa de Capri. Després de passar per una carretera molt estreta que voreja tota la costa arribem a Amalfi. La vila està construïda a la muntanya, com tots els pobles del golf de Salerm. Per uns carrers estrets amb escales es pot arribar fins el cim, on es contempla una vista espectacular de part dels penya-segats de la costa. Actualment Amalfi té sis mil habitants i fins el segle XII havia estat la capital de la república que duia el mateix nom. El Duomo o catedral, dedicada a Sant’Andrea, fou construït el 1203 amb estil àrab-normà. La façana reuneix d’una harmònica-ment estils arquitectònics ben diferents i és única en tot el món. Per accedir-hi cal pujar per una gran escala de colors que, com la façana de la catedral, llueix amb els rajos del sol. A l’estiu, la vila, com totes les de la costa, està plena de turistes que viuen en habitacions llogades a les famílies de la vila.
A cinc-cents metres a peu per la carretera hi trobem Altri,un altre poblet penjat de la muntanya amb nombroses esglesioles. Calen, doncs, bones cames per visitar tots aquests pobles construïts a les parets de les muntanyes. Des de la gran escala de l’església de l’Immaculata es veu una vista impressionant de totes les cases, pobles i poblets penjats arran dels penya-segats. També hi trobem uns faristols amb fotografies de les pel·lícules que s’han rodat en aquell indret; directors com Rossellini o Vitòrio de Sica i actors com Sofia Loren o Gina Lollobrigida... han deixat les seves penjades a la costa amalfitana.
Una costa plena de sorpreses
Hi ha un bon servei de bus per anar visitants tots els poblets de la costa, com Ravello, Minori, Maiori, Praiano, Positano i molt a prop la Grotta dello Smeraldo, on s’han rodat molts films. Tota la costa -declarada patrimoni de la Humanitat per l’Unesco- està plena de llimoners i tarongers dels que s’obté el famós Limoncello, licor que podrem trobar en qualsevol indret igual que la seva famosa ceràmica de color groguenc.
De retorn a Nàpols val la pena passar un dia a Salern, ciutat de cent cinquanta mil habitants, famosa per les seves universitats en Medecina. Si s’està en forma recomanem visitar de nit la ciutat antiga, incrustada a la muntanya que dóna al port, i fer un recorregut pels seus carrers groguencs: descobrireu cases, esglésies i racons inimaginables. JOAQUIM AMARGANT
Nàpols: una ciutat d’un milió d’habitants que si no fos pel seu el caòtic trànsit i per la mala imatge dels carrers seria molt bonica. Passejant per la seva part antiga els vials estan guarnits amb el que els napolitans en diuen “les banderes”, la roba penjada als balcons i finestres. De seguida apareixen edificis i esglésies d’una vellesa extraordinària, com el Duomo o la catedral de Sant Gennaro. A qualsevol racó podem trobar capelletes i petits altars il·luminats amb flors. A prop del port hi trobem la petjada catalana: el castell nou té la seva portalada dedicada a Alfons el Magnànim, que el 1443 va conquerir la ciutat.
Amb la línia de tren Circunvesuviana, arribem a Sorrento, ciutat turística i bonica que no té res a veure amb Nàpols. Amb autobús enfilem la carretera que ens portarà a la costa amalfitana, al golf de Salern. En un dels giravolts podem veure l’illa de Capri. Després de passar per una carretera molt estreta que voreja tota la costa arribem a Amalfi. La vila està construïda a la muntanya, com tots els pobles del golf de Salerm. Per uns carrers estrets amb escales es pot arribar fins el cim, on es contempla una vista espectacular de part dels penya-segats de la costa. Actualment Amalfi té sis mil habitants i fins el segle XII havia estat la capital de la república que duia el mateix nom. El Duomo o catedral, dedicada a Sant’Andrea, fou construït el 1203 amb estil àrab-normà. La façana reuneix d’una harmònica-ment estils arquitectònics ben diferents i és única en tot el món. Per accedir-hi cal pujar per una gran escala de colors que, com la façana de la catedral, llueix amb els rajos del sol. A l’estiu, la vila, com totes les de la costa, està plena de turistes que viuen en habitacions llogades a les famílies de la vila.
A cinc-cents metres a peu per la carretera hi trobem Altri,un altre poblet penjat de la muntanya amb nombroses esglesioles. Calen, doncs, bones cames per visitar tots aquests pobles construïts a les parets de les muntanyes. Des de la gran escala de l’església de l’Immaculata es veu una vista impressionant de totes les cases, pobles i poblets penjats arran dels penya-segats. També hi trobem uns faristols amb fotografies de les pel·lícules que s’han rodat en aquell indret; directors com Rossellini o Vitòrio de Sica i actors com Sofia Loren o Gina Lollobrigida... han deixat les seves penjades a la costa amalfitana.
Una costa plena de sorpreses
Hi ha un bon servei de bus per anar visitants tots els poblets de la costa, com Ravello, Minori, Maiori, Praiano, Positano i molt a prop la Grotta dello Smeraldo, on s’han rodat molts films. Tota la costa -declarada patrimoni de la Humanitat per l’Unesco- està plena de llimoners i tarongers dels que s’obté el famós Limoncello, licor que podrem trobar en qualsevol indret igual que la seva famosa ceràmica de color groguenc.
De retorn a Nàpols val la pena passar un dia a Salern, ciutat de cent cinquanta mil habitants, famosa per les seves universitats en Medecina. Si s’està en forma recomanem visitar de nit la ciutat antiga, incrustada a la muntanya que dóna al port, i fer un recorregut pels seus carrers groguencs: descobrireu cases, esglésies i racons inimaginables. JOAQUIM AMARGANT
PRESSUPOST: Cinc dies viatjant en avió, tren, autobús i albergs poden arribar a costar només uns dos-cents euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada