Els canals de Trieste, semblants als de Venècia.Un vol que se sol trobar bé de preu és el Girona-Treviso, a vint quilòmetres de Venècia, de Ryanair. Aprofitant, doncs, una oferta, volem en direcció aquella ciutat del Vèneto a la qual s’arriba en menys d’una hora i mitja de vol. Com bona part de moltes ciutats d’aquell indret, Treviso també va ser capital d’una marca, la Marca Trevisana, frontissa entre pobles o imperis. En temps del romans es deia Tarvisium.
Saquejada pels huns d’Atila, va passar després als gots i els llombarts, després amb els Carolingis fou capital. Més endavant va pertànyer a Venècia, va ser ocupada per Àustria, va tornar a Venècia, altre cop a Àustria, també als francesos i finalment el 15 de juliol del 1866 fou incorporada a Itàlia després da la unificació impulsada per Garibaldi. La petjada deixada per tots els imperis es pot veure visitant la ciutat antiga, envoltada per una muralla i que ressegueix un canal que es desvia del riu Sile. Uns quants carrers semblen Venècia, ja que estan travessats per canals d’aigua. S’hi pot entrar per diferents portes, com la de Sant Tomaso, Porta Calvi, Porta Santi Quaranta, Porta Frà Giocondo... Totes representen una època de la història. Al centre, la Piazza dei Signori, semblant a la de Florència. La Loggia dei Cavalieri, el Calmaggiore, el Buranelli -al costat del canal i que també va ser mercat de peix-, la mansió de Dant... tots són llocs a visitar.
Sortim de la ciutat en tren per anar altre ciutat de Marca: Gorizia al Friuli, frontera amb Eslovènia, durant anys Iugoslàvia. La ciutat l’anomenaven la Niça austríaca perquè va ser lloc d’estiueig de la burgesia vienesa durant els anys en que va formar part de l’imperi austrohongarès. Al bell mig de la ciutat i en un turó, s’alça majestuós el castell, el Borgo Castello. La ciutat també va ser cruïlla de civilitzacions; del món llatí, alemany i eslau. Gorizia va passar a Itàlia el 1918 a les acaballes de la Primera Guerra Mundial. En arribar al lloc fronterer amb Eslovènia, la ciutat continua però amb un altre nom, Nova Gorica, construïda el 1948 després del tractat de pau entre Itàlia i Iugoslàvia del 1947. Els seus ciutadans són una barreja i parlen l’eslovè i l’italià.
En tren anem també a un altre ciutat que ha estat marca o frontera al llarg de la seva història, Trieste. La ciutat es creu que va ser fundada pels romans al segle II a.C amb el nom de Tergeste (en cèltic, «mercat»). La ciutat ha tingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat en poder dels Habsburg austríacs des de 1382 i de l’imperi austrohongarès fins la Primera Guerra Mundial. Un breu període, 1809-1815, també va ser departament francès. Al 1920 va integrar-se en el regne d’Itàlia. El 1945 va ser atacada per partisans iugoslaus i entre 1947 i 1954 va ser territori administrat per anglesos i nordamericans fins el 1954, quan va ser incorporada a Itàlia. Durant la Segona Guerra Mundial bona part de la ciutat encara estava poblada per eslovens; ara són només el cinc per cent de la població, amb una petita comunitat grega i alemanya i presència també de croats, serbis i albanesos.
Val la pena passejar per la ciutat per veure els majestuosos edificis civils del passeig marítim amb una barreja d’estil que els fan molt originals, sobretot la Plaça della Unità Italiana, amb el canal que hi passa a prop, que va del mar al mig de la ciutat. També al passeig marítim s’hi troben els museus Revoltella i el Del Mare i els edificis del Palazzo Comunale, el del Pitteri i Lloyd Triestino. JOAQUIM AMARGANT
Atura't-hi un minut: Gorizia
De 36.000 habitants, és una ciutat de moltes influències artístiques: la Piazza del Duomo amb la catedral del segle XIV o el castell, el Borgo Castello a dalt d’un turó amb les muralles venecianes envoltat de cases medievals. Moltes petites esglésies, places, jardins i un gran passeig que va fins l’estació del tren travessant la ciutat. A l’altre costat, la via del tren que fa frontera amb Eslovènia, Nova Gorica. Dalt d’un turó que dóna la vall de la línia del tren Zesana-Bled fins Àustria, hi ha la Vall del Vipava, al costat el turonet de Kostanjevica i a dalt de tot l’església de l’Assumpció i el monestir franciscà del segle XVII. Els últims Borbons francesos estan enterrats a la cripta de l’església. Al fons les muntanyes nevades dels Alps Julians i en dies clars es poden veure els Dolomites.
La fitxa
Pressupost: 180 euros. Cinc dies. Oferta avió 30 euros, tren 25 euros, allotjament 60 euros i altres 65.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada