Alhambra amb la sierra Nevada al fons, tirada des de el Mirador de San Nico.Des que vaig llegir fa uns anys el llibre de l'escriptor libanès Amin Maalouf Lleó d'Àfrica -on parla de la conquesta i expansió berber i àrab per la Mediterrània i d'Al Andalus- em rondava pel cap aprofitar una oferta de vols de Vueling per anar-me'n a Màlaga i començar un recorregut per terres andaluses. Ja hi havia estat, a Màlaga, el 1971, quan molts andalusos emigraven cap a Catalunya amb la maleta de fusta. En aquell moment no sabia que el segle XIX, a Màlaga, s’hi va produir una gran activitat industrial i revolucionària i que el 1933 el primer diputat comunista d'Espanya que va sortir de les eleccions era d’allà.
A prop de la ciutat, i amb el tren, que també passa per l'aeroport, es pot arribar a la Costa del Sol. Màlaga també va ser una pròspera Medina andalusí, quatre vegades capital del seu propi regne, que va decaure amb la incorporació a la Corona de Castella. Per conèixer el seu passat andalusí és recomanable visitar la Medina, anomenada Alcasava, que s'enfila damunt d'un turó a prop del mar. A l'Alcasava hi ha el castell nazarí de Gibraljaro i també les restes d'un teatre romà. Cal pensar que a l'època nazarí el seu comerç tenia un radi econòmic que arribava fins el Marroc.
La catedral de l'Encarnación va ser construïda damunt de la Mesquita Major i molt a prop també s'hi troba el Museu Picasso, ja que el pintor hi va néixer el 1881. Pels historiadors de la Guerra Civil és interessant visitar el que resta del cementiri de San Rafael, entre el Paseo de los Tilos i Conde Guadalhorce. Allà hi ha les fosses comunes de més de vint mil persones afusellades per les tropes franquistes quan varen entrar a la ciutat. També a la carretera que va a Almería les mateixes tropes van assassinar més de cinc mil persones entre dones, nens i vells. No van perdonar que Màlaga fos d'esquerres.
Sortim de Màlaga amb tren en direcció a Granada, la ciutat que per mi és la més interessant de totes les capitals andaluses. El centre modern i l'eixample, malgrat ser de reduïdes dimensions, tenen l'especte d'una gran ciutat amb carrers i passejos molt bonics. No en va els reis Carles V i Juana la Loca invertiren molts diners el segle XVI en la construcció de l'hospital reial, el palau de Carles V, la catedral i el manteniment de l'Alhambra. A la capella Reial s’hi enterraren els cossos dels Reis Catòlics. La joia de Granada per a molta gent és l'Albaicín, coneguda com l'Alcazaba Cadima que s'enfila muntanya amunt al costat esquerra d'un riuet que després va a raure al Genil, al passeig de la Rambla. A l'Albeacín hi ha unes quatre mil cases construïdes a l'època en què els musulmans ocuparen la ciutat. El segle X els Zari construïren la ciutat, els berbers van ampliar el recinte emmurallat construint nombroses fonts i a l'època nazarí, amb la creació del Regne de Granada, es va aixecar l'Alhambra. A la vall que separa l'Albeacín de l'Alhambra, penjades al costat de la muralla, encara es conserven nombroses coves, que fins fa poc servien d'habitatge. Una bona hora per visitar l'Albeacín és a la tarda, a la posta de sol, quan molta gent s'aplega al mirador de la plaça de san Nicolás per contemplar l'Alhambra, que va agafant un color rogent amb el constrast de la blancor de la neu de Sierra Morena al fons.
Quan la Granada de Boabdil el Chico va capitular davant les tropes castellanes dels Reis Catòlics, el 1492, molts dels seus habitants berbers que no varen voler convertir-se se'n tornaren amb tot el que podien cap la ciutat de Fes, al Marroc. Molts s'endugueren la clau de la seva casa de Granada per si un dia tornaven. JOAQUIM AMARGANT i BADENAS
ATURA’T-HI UN MINUT: L’Alpujarra.
A prop de Granada hi ha Sierra Nevada amb el seu pic, el Mulhacén, de 3.488 metres d'alçada, el més alt de la península Ibèrica. Al seu costat, l'Alpujarra, una comarca amb nombrosos pobles penjats a la muntanya i dels quals el més alt és Trevélez, on arriba l'autobús sortint de Granada. En visitarem un: Lanjaron, a 660 metres d'alçada sobre el nivell del mar i famós pels seus manantials d'aigua mineral. Lanjaron va restar desconegut fins entrat el segle XX en què la gent adinerada va començar a venir-hi a estiuejar. A les afores del poble i en un turó hi ha un castell construït pels almogàvers entre els segles XII i XIII i que servia d'aixopluc per la població ber-ber, que es va establir en aquell indret. El nom del poble el posaren els àrabs, Al-Lancharon, que volia dir, camp de fonts saludables.
La fitxa
Avió de baix cost, Vueling o Ryanair, 40 euros. Tren: 25 euros. Allotjament cinc dies en albergs, cent euros.
A prop de la ciutat, i amb el tren, que també passa per l'aeroport, es pot arribar a la Costa del Sol. Màlaga també va ser una pròspera Medina andalusí, quatre vegades capital del seu propi regne, que va decaure amb la incorporació a la Corona de Castella. Per conèixer el seu passat andalusí és recomanable visitar la Medina, anomenada Alcasava, que s'enfila damunt d'un turó a prop del mar. A l'Alcasava hi ha el castell nazarí de Gibraljaro i també les restes d'un teatre romà. Cal pensar que a l'època nazarí el seu comerç tenia un radi econòmic que arribava fins el Marroc.
La catedral de l'Encarnación va ser construïda damunt de la Mesquita Major i molt a prop també s'hi troba el Museu Picasso, ja que el pintor hi va néixer el 1881. Pels historiadors de la Guerra Civil és interessant visitar el que resta del cementiri de San Rafael, entre el Paseo de los Tilos i Conde Guadalhorce. Allà hi ha les fosses comunes de més de vint mil persones afusellades per les tropes franquistes quan varen entrar a la ciutat. També a la carretera que va a Almería les mateixes tropes van assassinar més de cinc mil persones entre dones, nens i vells. No van perdonar que Màlaga fos d'esquerres.
Sortim de Màlaga amb tren en direcció a Granada, la ciutat que per mi és la més interessant de totes les capitals andaluses. El centre modern i l'eixample, malgrat ser de reduïdes dimensions, tenen l'especte d'una gran ciutat amb carrers i passejos molt bonics. No en va els reis Carles V i Juana la Loca invertiren molts diners el segle XVI en la construcció de l'hospital reial, el palau de Carles V, la catedral i el manteniment de l'Alhambra. A la capella Reial s’hi enterraren els cossos dels Reis Catòlics. La joia de Granada per a molta gent és l'Albaicín, coneguda com l'Alcazaba Cadima que s'enfila muntanya amunt al costat esquerra d'un riuet que després va a raure al Genil, al passeig de la Rambla. A l'Albeacín hi ha unes quatre mil cases construïdes a l'època en què els musulmans ocuparen la ciutat. El segle X els Zari construïren la ciutat, els berbers van ampliar el recinte emmurallat construint nombroses fonts i a l'època nazarí, amb la creació del Regne de Granada, es va aixecar l'Alhambra. A la vall que separa l'Albeacín de l'Alhambra, penjades al costat de la muralla, encara es conserven nombroses coves, que fins fa poc servien d'habitatge. Una bona hora per visitar l'Albeacín és a la tarda, a la posta de sol, quan molta gent s'aplega al mirador de la plaça de san Nicolás per contemplar l'Alhambra, que va agafant un color rogent amb el constrast de la blancor de la neu de Sierra Morena al fons.
Quan la Granada de Boabdil el Chico va capitular davant les tropes castellanes dels Reis Catòlics, el 1492, molts dels seus habitants berbers que no varen voler convertir-se se'n tornaren amb tot el que podien cap la ciutat de Fes, al Marroc. Molts s'endugueren la clau de la seva casa de Granada per si un dia tornaven. JOAQUIM AMARGANT i BADENAS
ATURA’T-HI UN MINUT: L’Alpujarra.
A prop de Granada hi ha Sierra Nevada amb el seu pic, el Mulhacén, de 3.488 metres d'alçada, el més alt de la península Ibèrica. Al seu costat, l'Alpujarra, una comarca amb nombrosos pobles penjats a la muntanya i dels quals el més alt és Trevélez, on arriba l'autobús sortint de Granada. En visitarem un: Lanjaron, a 660 metres d'alçada sobre el nivell del mar i famós pels seus manantials d'aigua mineral. Lanjaron va restar desconegut fins entrat el segle XX en què la gent adinerada va començar a venir-hi a estiuejar. A les afores del poble i en un turó hi ha un castell construït pels almogàvers entre els segles XII i XIII i que servia d'aixopluc per la població ber-ber, que es va establir en aquell indret. El nom del poble el posaren els àrabs, Al-Lancharon, que volia dir, camp de fonts saludables.
La fitxa
Avió de baix cost, Vueling o Ryanair, 40 euros. Tren: 25 euros. Allotjament cinc dies en albergs, cent euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada