Rússia: mites i llegendes

Sant Petesburg. Al final de Perspectiva Nevski, principal carrer de la ciutat, que data del segle XVIII i que es troba tocant al riu Nevà, avui encara es pot visitar el monestir d’Alexander Nevski, patró de la ciutat i de tot Rússia, que va vèncer als suecs el 1240 i que va ser canonitzat per l’Església Ortodoxa Russa el 1547. Està enterrat al mencionat monestir i moltes persones resen a la seva tomba.

Inconscientment, el cap em porta als anys setanta, quan vaig veure per primera vegada Alexander Nevski, de Sergei Einseinstein (a la imatge, una de les escenes  característiques del film). Veure pel·lícules com aquesta, La conjura dels Boyars, Guerra i Pau o Octubre era la manera que teníem de conèixer la URSS i la seva república principal, Rússia, que aquí era vista per molta gent gran, sobretot, com l’encarnació del mal absolut; la primera vegada que vam explicar que aniríem a la Unió Soviètica, una senyora es va esparverar molt i molt. Ho recordo perfectament.

El record d’aquell cinema soviètic em torna a venir al cap a Moscou, pocs dies després, ara en relació a la pel·lícula Iván el Terrible, en deixar-nos enlluernar pel gran misteri dels subterranis del Kremlin de Moscou, on segons la llegenda hi hauria una biblioteca de 800 volums creada per ell. Segons la tradició, aquesta biblioteca hauria viatjat a Moscou juntament amb la princesa Sofia el 1537 en casar-se aquesta amb un príncep rus, Ivan IV Vasilivielich, anomenat “el terrible” per la seva crueltat. Nascut el 1530, se’l considera fundador de l’estat rus i un home il·lustrat, motiu pel qual hauria creat aquesta famosa biblioteca, mai localitzada, als subterranis del Kremlin, per recrear-s’hi llargues hores.

Com deia, als anys setanta, vivíem en un cert obscurantisme sobre el què passava a Rússia i a la URSS, un aïllament que en aquella època trencàvem veient aquelles pel·lícules produïdes a la Unió Soviètica, cosa que ara seria impossible perquè no ens arriben pel·lícules russes a les nostres pantalles. Això, malgrat els moderns mitjans de comunicació, no ajuda a superar el desconeixement sobre què passa realment en aquell país. De fet, també segueix la por envers aquella realitat: pocs dies abans de viatjar de nou a Rússia, molts ens diuen ”vigileu amb la guerra!”, en referència al conflicte a l’est d’Ucraïna. Però un cop som allà no percebem que hi hagi cap conflicte i no notem rastre de l’abatiment pocs dies abans –el 17 de juliol– de l’avió de Malaysia Airlines. Un incident, per cert –i això no s’ha explicat massa–, que va tenir lloc un pèl abans de que sobrevolés el mateix lloc l’avió que portava el president rus Vladimir Putin de tornada d’un viatge per Amèrica del Sud. En relació a això, l’agència de notícies russa Interfax va anunciar que possiblement el míssil anava destinat al president rus. I en un debat al Canal 33 amb pilots d’avió i tècnics en armament, es desmentia l’autoria prorussa de l’atemptat i s’hi deia que els rebels prorussos no disposaven de la tecnologia necessària per disparar aquell míssil. Qui va disparar aquell projectil, doncs? Una gran incògnita a resoldre. 

Sigui com sigui, les difícils relacions entre Ucraïna i Rússia no són cosa d’ara sinó que es remunten a molt enrere.  Després de la Revolució Russa de 1917 i  durant la guerra entre els bolxevics i els blancs –aquests amb el suport de les potències europees– mentre a Rússia van predominar els revolucionaris menxevics i bolxevics, tots socialistes, a Ucraïna el revolucionaris van ser de tendència anarquista, com Nestor Makhno, de l’anomenat “exèrcit negre”. Ja des d’aleshores les diferents visions de com ha de ser la nova societat han enfrontat Rússia i Ucraïna. Les qüestions territorials també han dificultats la relació: fa poc que la península de Crimea de majoria russòfona, va decidir en referèndum tornar a formar part de la Federació russa, de la qual havia sortit el 1954. JOAQUIM AMARGANT

El valor del mes: la seguretat
Sí. Un valor que em ve al cap mentre fem el nostre viatge a Rússia és la sensació de seguretat que percebo. I això que viatgem per lliure, no pas en viatge organitzat. Al tren, cada vagó hi ha una persona responsable que vetlla per la comoditat dels viatgers. Als trens de llarg recorregut són hostesses joves les que fan aquesta tasca mentre que als trens de rodalies ho fan molsudes dones grans. Amb la netedat dels carrers i la quantitat de jardins amb flors aprofitant els pocs mesos de sol de la primavera i estiu, els russos gaudeixen del passeig, tant si és una ciutat gran com en un poble. J.A.