A Girona agafo un vol de Ryanair fins la petita ciutat de Weeze, molt propera a Holanda. A l’avió hi viatgen molts joves amb els seus pares, la majoria rossos i catalanoparlants. Són fills de parelles mixtes. L’aeroport de Weeze és molt petit i fins als anys vuitanta va ser una base de la RAF.
Quan l’autobús arriba al poble, no hi ha ni una ànima al carrer i gaire bé tot és a les fosques.
L’endemà al matí, vigília de Nadal, agafo el tren fins a Dortmund. Comença a ploure i fa vent. Tot seguit, al darrera de l’estació, enfilo el carrer Münsterstrasse fins arribar a un supermercat. Cal afanyar-se, a les dues del migdia totes les botigues tanquen fins el 27 de desembre. Començo a veure noies joves amb mocador al cap. En aquesta part de la ciutat hi ha moltes famílies d’origen turc. A Renània hi viuen el 30 per cent dels 4 o 5 milions de turcs del país. La immigració turca va començar a arribar el 1959 per ajudar a la reconstrucció del país després de la guerra. Molts ja tenen la nacionalitat alemanya i els seus fills i nets ja són alemanys però parlen entre ells turc. Dortmund, té 600 mil habitants. La ciutat va ser destruïda el 1943. El centre històric és ara l’eix comercial de la ciutat amb tres grans esglésies: St. Bonifatius, catòlica, St. Reinoldi, St.Marien i St. Johannes Baptist, totes elles protestants. Varen ser restaurades després del conflicte.
De la vigília de Nadal, fins la tarda de Sant Esteve, no hi ha ningú pel carrer. Tothom ho celebra amb família. L’únic lloc on hi ha gent és a les celebracions religioses de les esglésies protestants. N’escullo una, l’església Evangelista de St. Marien amb una nau gòtica immensa, però molt austera i sense cap imatge de sants. Bona part de les celebracions religioses són cantades. Cor, orquestra i orgue. A cada celebració el pastor fa el sermó. Els feligresos sembla que dormin, però no, de cop comencen aplaudir quan diu quelcom que els hi agrada. Tres vegades passen la barretina per les almoina i a la sortida els pastors saluden un per un als fidels. A la porta una renglera d’unes vint persones demanen caritat i saluden: “Frohe Weihnachten (Bon Nadal)!”.
A la nit als carrers hi ha gent dormint al ras i tapant-se en flassades i cartrons. Em venen al cap les frases d’aquell frare catòlic de l’Ordre de Sant Agustí, Martí Luter: “Només la fe fa possible la salvació i no les bones obres o les falses obres comprades amb diners. Qui és creu salvat perquè ha comprat indulgències, s’adorm en la seguretat”. Luter va condemnar les indulgències concedides per Papa que contribuïen amb les seves almoines en la reconstrucció de Sant Pere. Al 1520 el Papa Lleó X però va excomunicar a Luter i el 1555 Alemanya quedava dividida entre Protestants i Catòlics. El Rathaus és l’únic edifici antic que queda. A l’entorn hi ha parades nadalenques on la gent menja de tot –a la foto–. Un lloc de passeig per molta gent és el cementiri general: una gran avinguda amb arbres centenaris i tombes sota terra.
Agafo el tren fins Essen, ciutat industrial a la conca del Ruhr, on hi havia la mina de carbó de Zollverein. A tothom li hauria agradat que la nevada hagués estat el dia de Nadal. JOAQUIM AMARGANT
El valor del mes: la sobrietat
Escriu el filòsof Francesc Torralba que “la sobrietat és la virtut de donar a les coses el seu just valor”. Aquesta és la percepció que sempre m’ha donat el comportament dels protestants, quan he compartit amb ells els actes litúrgics o m’han convidat a casa seva a menjar. Un pastor protestant de Bonn, a Alemanya, ens va convidar a dinar un dia de cap d’any. A les dotze en punt vam començar a dinar i a un quart d’una ja havíem acabat. En canvi, en una altra trobada de Taizé que va tenir lloc a Roma, convidats per una família catòlica, a les cinc de la tarda encara érem a taula. J.A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada