Circuit romàntic: Alemanya, Àustria i Itàlia

Cada dia, a molt bon preu, surt de Girona un vol de Ryanair fins a Baden-Baden, a l'estat alemany de Baden-Württemberg. Baden-Baden és l'anomenada ciutat dels balnearis, ja famosos a l'època romana. Al segle XIX Victor Hugo la va tornar a posar de moda anant a banyar-se a les seves aigües terapèutiques. Enfilant la vall en direcció sud, en tren, fem estada a Friburg, la porta a la Selva Negre meridional i ciutat universitària. A pocs quilòmetres de Friburg i tocant el Rin, visitem la ciutat de Breisach el Vell. A la Catedral de Sant Esteve hi ha enterrat Joan Barceló "Carrasclet", famós guerriller català que va lluitar contra Felip V un cop ocupada Catalunya el 1714. Nascut a Capçanes (Priorat), el 1862, es va exiliar a Alemanya i va continuar servint els Àustries sent un fidel servidor de l'Arxiduc Carles, conegut com a Carles III de Catalunya i VI d'Alemanya. A Breisach el tenen com un heroi ja que va morir en combat defensant la ciutat la nit del 3 al 4 de setembre del 1743 a l'illa de Reinnach del Rin, davant la ciutat.

Enfilant amb el tren riu amunt arribem a Karlsruhe, ciutat que impressiona sobretot en tombar la tarda, pels seus edificis rígids i seriosos i d'aspecte marcial: carrers ben arrenglerats conflueixen a la gran Plaça Circular del Castell. Molt original. A Karlsruhe hi vivia una influent comunitat jueva, exterminada als camps de la mort pel Tercer Reich. Seguim. En tren i fent transbord a Stuttgart, al cap de quatre hores ens plantem a Füssen, als Alps Bavaresos, tocant a Àustria. És una ciutat molt turística, de catorze mil habitants, amb un esplèndid monestir i arquitectura barroca en molts del edificis. Als seus entorns es poden fer moltes excursions i molt a prop hi ha els castells d'Schwangau. A cinc quilòmetres hi ha Neuschwanstein, amb els seus famosos castells, en què Walt Disney es va inspirar per fer contes i pel·lícules de dibuixos animats. Visitant els castells es pot tenir una lleugera idea de l'estat mental del qui els va fer construir al segle XIX, Lluis II de Baviera, el rei Boig. La construcció posa en evidència les seves obsessions, els signes i les òperes de Wagner. De fet, un cop davant, no semblen tan grans com es mostren a les fotografies.

Anem cap a Innsbruck. Primer cal anar a peu a l'altra estació del tren, passat el riu, i fer la ruta del Tirol fins arribar a Garmisch-Partenkirchen -l'estació dels salts del primer de Gener- i allà tornar agafar el tren fins la capital del Tirol. És una passejada de muntanya molt bonica, sobretot si fa bon temps. Què dir d'Innsbruck, ciutat turística, l'hivern pels esquiadors i l'estiu pels amants de la naturalesa...? Només tres coses a recomanar d’aquest indret: l'Stadtturm, torre de la ciutat; la Goldenes Dachl, amb la teulada de 2.657 rajoles i el Hofburg, el palau Imperial. Enfilant la vall avall i travessant la frontera arribem a Bolzano, ciutat italiana des de finals de la Primera Guerra Mundial. Seguint la vall d'Adigi avall fem estada a Trento, cent mil habitants barreja de població germànica i italiana. A la seva catedral, entre el 1545 al 1553, s'hi va celebrar el famós Concili de Trento. Ara la ciutat és especialment agradable per passejar-hi, degut a la tranquil·litat que s'hi respira. De tornada a casa passem per Verona, la ciutat dels amants i l'Arena Romana, on es repre-senten moltes òperes, fins arribar a Bèrgam, bonica ciutat emmurallada dalt d'un turó.

Fora de la ruta, Munich
Està fora de la ruta explicada, però la veritat és que si es té temps, des de Füssen es pot arribar en tren fins a Munich, la capital de Baviera. Els carrers de la ciutat, sobretot a l'estiu, presenten una gran animació. Sota les arcades i les places, famílies senceres, amics i amigues, tots bevent cervesa i afartant-se de menjar, sobretot de les salsitxes a la brasa que es couen en graelles muntades al carrer. Molts cants i xerinola, però viscut amb harmonia i alegria, con-trastant amb la serietat que adjudiquem als alemanys. El fet és que són bavaresos, més meri-dionals, per tant més semblants als llatins. JOAQUIM AMARGANT

La fitxa
Cent euros incloent-hi cinc nits en albergs però sense comptar els menjars. L'avió en pot costar 25 i el tren seixanta.